Tal dia com avui de l'any 1507, fa 510 anys, moria a Viana (Navarra) Cèsar Borja, el polític i militar d'origen valencià que va inspirar Niccolò Machiavelli en la redacció del tractat Il principe, una obra que postulava la necessitat de canvis polítics de gran transcendència. Il principe seria el tret de sortida en la cursa de liquidació del règim feudal –que es fonamentaven en l'equilibri dels diversos poders polítics i econòmics– cap al règim absolutista –que ho feia en la concentració de tots els poders sobre la figura del monarca, que passava a ser la personificació de l'Estat–, més o menys el trànsit de l'edat mitjana cap a l'edat moderna. Il principe es va convertir en el llibre de capçalera de totes les cases reials de l'època, i en el nervi ideològic de l'embrionària raó d'Estat.
Cèsar Borja era nascut a Roma (1475) però formava part del clan valencià dels Borja, liderat per Roderic Llançol de Borja –el pontífex Alexandre VI– nascut a Xàtiva (País Valencià) el 1431. Roderic, tot i la seva condició eclesiàstica, va mantenir una llarga relació conjugal semi-clandestina amb l’aristòcrata llombarda Giovanna Cattanei, que va donar com a resultat quatre fills, criats i educats en un ambient cultivat, refinat i ambiciós que tenia més de dinastia que de família. El més cèlebre seria Cèsar –que va destacar en el camp de l'alta política, de les armes i les relacions internacionals–. Va tenir una actuació destacada en la política d'equilibris que havia dissenyat el seu pare –Alexandre VI– entre el regne de França i la monarquia hispànica, amb l'arbitratge del pontificat.
Tot i que Roderic era valencià –la llengua familiar dels Borja romans era la catalana– i que mantenia importants interessos econòmics i polítics al regne de València, no va tenir mai un posicionament decidit a favor dels Reis Catòlics en el conflicte que mantenien amb la monarquia francesa per dirimir el lideratge d'Europa. De fet, Cèsar Borja va ser la peça francesa de la política vaticana. Va construir elaborades aliances polítiques i militars amb les cancelleries de París i de Pamplona amb el propòsit de debilitar l'estratègia expansiva de Toledo a la península italiana. Reconegut com un polític i un militar de primer ordre, Machiavelli hi va veure la figura idònia –amb capacitat i amb prestigi– per crear un Estat italià unificat –alliberat de la pressió francesa i hispànica– i convertit en una gran potència europea.
