Tal dia com avui, fa 201 anys, va néixer a Centelles (Osona) Ildefons Cerdà i Sunyer, autor del projecte d'expansió urbanística contemporània de la ciutat de Barcelona, conegut com el Pla Cerdà. Contra l'opinió del seu pare -que l'havia reservat per la carrera eclesiàstica- va estudiar Enginyeria de camins, ports i canals, i va consagrar la seva existència a l'arquitectura i a l'urbanisme. Influït per les idees del socialisme utòpic -que postulava la dignificació dels espais habitacionals de les classes treballadores- va dissenyar un pla que reunia els valors urbans -les vies públiques com a espais de trobada- i els valors rurals -l'habitatge com a espai d'intimitat inviolable-.

L'any 1854 -després de 23 anys d'espera i molts més de reivindicacions- Barcelona va aconseguir l'autorització del govern espanyol per enderrocar les muralles. La ciutat ratllava els 200.000 habitants, concentrats a intramurs -l'actual districte de Ciutat Vella- amb una densitat habitacional exagerada -més de la meitat de la superfície estava ocupada per fàbriques, hospitals, quarters militars i edificis religiosos-, que provocava greus problemes de convivència i de salubritat. L'Ajuntament va convocar un concurs de planejament de l'Eixample. El projecte guanyador -d'Antoni Rovira- dibuixava una malla radial que, partint de Ciutat Vella, integrava tots els pobles del pla de Barcelona.

Però el govern espanyol va imposar el projecte de Cerdà (1860). La quadrícula i els seus xamfrans es van convertir en l'element dominant i característic de la Barcelona contemporània. Cerdà no es va interessar per la integració harmònica dels pobles del pla. En canvi, com a partidari de les mesures higienistes aplicades a l'urbanisme, va preveure l'edificació parcial de l'illa -dos dels quatre costats-, amb el propòsit que totes els habitatges rebessin llum solar. També va projectar jardins interiors, la transició de l'espai públic al privat. Però l'especulació urbanística desfermada a partir del 1870 -coincident amb el retorn dels indians catalans- va provocar l'aprofitament de tot l'espai edificable fins a dibuixar l'Eixample tal com el coneixem actualment.