Tal dia com avui de l'any 1536, fa 481 anys, moria a Kimbolton (Anglaterra) Caterina d'Aragó, primera esposa del rei Enric VIII d'Anglaterra i filla dels reis Ferran de Catalunya-Aragó i Isabel de Castella-Lleó. Tenia 51 anys. Caterina -en els primers anys de la seva vida- va rebre una sólida formació humanística. Havia assolit -com la resta dels seus germans- el ple domini de les tres principals llengües romàniques peninsulars: el català, el castellà i el galaico-portuguès. A més a més, per les seves excepcionals aptituds intel·lectuals, va aconseguir desenvolupar-se amb comoditat amb el llatí, el francès, el flamenc i l'anglès.
La relació entre Caterina i la cultura catalana va més enllà del simple coneixement de la llengua. En el decurs de la seva vida va mantenir una intensa correspondència en català amb personalitats humanistes de l'època, com Isabel de Requesens -virreina de Nàpols-, Beatriu de Chiaromonte -reina d'Hongria- o Lluís Vives -una de les figures senyeres de l'humanisme europeu-. Amb Vives, a més, hi va mantenir una estreta amistat, i el professor valencià va deixar testimoni escrit que la reina d'Anglaterra i ell eren “de la mateixa nació”. Caterina va tenir una filla, que va regnar com a Maria I d'Anglaterra, de qui es té constància que sabia parlar i escriure en català.
Caterina d'Aragó als 17 anys
Les polítiques matrimonials dels Reis Catòlics van fer que Caterina fos compromesa amb només 4 anys. Als 16 era embarcada cap a Anglaterra, als 17 era casada amb Artur de Gal·les -el germà gran d'Enric VIII- i als 18 enviudava. Fins als 25 anys la van tenir reclosa a la Cort de Londres a l'espera que el seu segon marit assolís la majoria d'edat. Durant aquells anys Caterina va desenvolupar tot el seu potencial intel·lectual, reivindicant el paper de la dona en la societat. Per aquest motiu la seva figura és considerada com el punt d'inici del feminisme a Anglaterra. I juntament amb Thomas More, la personalitat més destacada de l'humanisme anglès.