Tal dia com avui de l'any 1790, fa 227 anys, entrava en vigor la llei -aprovada 2 mesos abans- de divisió territorial de la República francesa en 83 departaments. L'Assemblea Nacional Constituent dibuixava un nou mapa administratiu de la França metropolitana que volia superar les velles divisions medievals traçades resseguint els dominis senyorials. Es van imposar uns criteris pretesament racionals que, passats de frenada, van obviar realitats històriques que albergaven identitats nacionals. La França pre-revolucionària era un mosaic de llengües i de cultures que el nou règim republicà diluiria progressivament. El nou mapa era el primer atac a la diversitat cultural.
El jacobinisme -la facció revolucionària que es va acabar imposant a l'Assemblea Nacional- va fonamentar el seu discurs en l'associació d'idees República i França. Això, automàticament, convertia les comunitats culturals no franceses en relíquies de l'Antic Règim, enemigues dels valors republicans. El nou mapa es va presentar com la materialització de la idea jacobina de França. Els vells comtats nord-catalans, sota administració francesa des del 1659, passaven de la categoria de província -amb unes limitades però reconegudes particularitats-, a la de departament -amb el mateix estatus que qualsevol altra entitat departamental de la França metropolitana-.
A efectes pràctics -a la Catalunya nord- les coses no van canviar massa. El català havia estat proscrit amb l'edicte del 1700 signat per Lluís XIV -l'avi i valedor del primer Borbó espanyol- declarant solemnement que li repugnava l'ús de la llengua catalana i que la considerava indigna de la nació francesa. Passats 90 anys –a la Catalunya nord- el català era l'única llengua coneguda per la totalitat de la població, tot i que el francés havia estat convertit en el sistema lingüístic del poder i de la cultura. La divisió departamental, com a instrument de l'Estat, es va convertir en un accelerador de la francesització forçada de la societat nord-catalana.
La denominació Province du Roussillon era rellevada per la de Pyrénées Orientales, que negava la identitat catalana del territori. Les institucions regionals pròpies -el Consell Sobirà i l'Assemblea Provincial- desapareixien en benefici d'un sistema d'administració uniformitzat arreu de l'Estat. El sistema d'instrucció pública s'implantaria en el marc de l'estructura departamental, i les escoles alfabetitzarien exclusivament en francès, prohibint i perseguint obsessivament el català. Durant molts anys a les parets de les aules nord-catalanes hi va restar present un gran cartell que resava “Parlez français. Soyez propres.” (Parleu francés. Sigueu polits).