Tal dia com avui de l'any 1284, fa 733 anys, el rei Pere III -el fill de Jaume I- i els representants polítics del municipi de Barcelona -el Consell de Cent- signaven el Recognoverunt Proceres, el text legal que consagrava definitivament l'autonomia municipal de la ciutat. Aquest fet era la culminació d'un procés iniciat en temps de Jaume I per organitzar l'administració barcelonina i dotar la ciutat d'un govern representatiu i efectiu. I era també una vella aspiració de les elits mercantils de Barcelona que, d'aquesta forma, es convertien en les classes rectores de la ciutat.
Barcelona, a finals de la centúria del 1200, era una ciutat de 40.000 habitants. Era la ciutat més poblada i més dinàmica dels dominis cristians peninsulars. I el seu port i les seves drassanes disputaven el lideratge comercial i militar -a la Mediterrània- als de Gènova, Pisa, Venècia i Marsella. Però era també la seu de la cort catalano-aragonesa. I això produïa un conflicte d'interessos entre l'aristocràcia militar que nodria la cort i les classes rectores urbanes de la capital. Un conflicte que no es produïa ni a Toledo, ni a Pamplona, ni a Lisboa -les respectives capitals de Castella, Navarra i Portugal-, per l'absència d'una classe mercantil potent i ambiciosa.
La ciutat definia el seu govern: una direcció col·legiada formada per 5 consellers – que es renovava anualment- entre els 100 membres del Consell de Cent -la cambra parlamentària de la ciutat-. També definia la relació amb la corona: el veguer i el batlle -els delegats reials al comtat i a la ciutat de Barcelona respectivament- restaven com a pont entre els dos poders. Model inspirat amb el que Jaume I havia dotat la ciutat de València, es va estendre a les principals ciutats del país com una federació de repúbliques municipals coordinades per la figura del Príncep (Home Principal) -el comte de Barcelona i rei d'Aragó- consolidant la representació de viles i ciutats a les Corts.