Tal dia com avui de l'any 1781, fa 236 anys, moria a Ollers -actualment una pedania de Vilademuls (Pla de l'Estany)- Baldiri Reixac i Carbó, eclesiàstic i pedagog. El seu mètode seria la base de la pedagogia moderna i contemporània a Catalunya i en català. Reixac havia nascut l'any 1703 -poc abans de l'inici de la guerra de Successió hispànica- al poble de Bell-lloc d'Aro, actualment una pedania de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà) en una família pagesa ben situada econòmicament i cultivada intel·lectualment. Va ser orientat a la carrera eclesiàstica i va passar 51 anys -fins a la seva mort- com a rector de la parròquia de Sant Martí d'Ollers.

Però allà on destaca especialment Reixac és en la seva condició de pedagog. I en el seu compromís amb la llengua i la cultura catalanes. Reixac va escriure diversos manuals de pedagogia, però el més important és Instruccions per l'ensenyança de minyons, editat a Girona el 1749, en plena repressió borbònica de la llengua catalana. Les Instruccions anaven adreçades tant als estudiants com als docents, i estaven clarament influïdes per les idees il·lustrades que proposaven obertament la universalització de l'accés a l'ensenyament i a la cultura. Era un llibre amb un redactat que Reixac, conscient de l'evolució dels temps, deixava obert a aportacions posteriors. 

Quan va publicar les Instruccions ja feia 32 anys que la Nova Planta borbònica -que prohibia i perseguia l'ús del català- era vigent. El model escolar era exclusivament en castellà, una llengua estranya i imposada en la Catalunya del 1749. Reixac va proposar la creació d'una extensa xarxa escolar que abastés la totalitat del territori i de la societat. Que treballés els coneixements en matemàtiques, física, geografia, música i religió. I en gramàtica. Defensava que tots els nens i nenes de Catalunya havien de rebre l'ensenyament en la llengua del país: el català. I que, a més, havien de tenir competències en llatí, en francès, en castellà i en italià, per aquest ordre.