Tal dia com avui de l'any 1938, fa 79 anys, esquadrons aeris de l'Alemanya de Hitler i de la Itàlia de Mussolini, aliades del bàndol revoltat de Franco en la Guerra Civil espanyola, iniciaven un bombardeig sobre Barcelona que duraria tres dies. El comandament militar de l'esquadró italià -el general Francesco Pricolo- va declarar que l'objectiu era la població civil. “Cal crear una sensació de terror immediat entre la població enemiga, destruint la ciutat, els centres urbans, totes les fonts de vida i sotmetre'ls a un malson del qual no puguin despertar”. I Mussolini va reblar que “els italians estem horroritzant el món amb la nostra agressivitat, enlloc d'encantar-los amb la nostra guitarra”.

Barcelona, en el context de la Guerra Civil espanyola, havia estat bombardejada amb anterioritat. La més recent havia estat 45 dies abans -el 30 de gener- quan l'aviació italiana de Mussolini havia consumat la massacre de l'escola bressol de Sant Felip Neri amb la mort de 22 adults i 20 infants. Però els bombardejos del 16, 17 i 18 de març de 1938 van ser els més mortífers. Durant aquelles tres jornades tràgiques els agressors van llançar centenars de bombes que -segons les dades oficials de l'Ajuntament de Barcelona- van causar 875 víctimes mortals (757 adults i 118 infants) més de 1.500 ferits i 126 edificis greument danyats o totalment destruïts.

La historiografia espanyola s'ha entestat en la idea que Franco desconeixia els plans de Hitler i de Mussolini. Una tesi difícil de defensar encara més quan Barcelona, durant l'any anterior, havia estat bombardejada 5 vegades. I que abans d'acabar la guerra seria bombardejada de nou en 45 ocasions més. I que a Lleida, per posar un de molts exemples, el tràgic bombardeig sobre la població civil de la ciutat -del 4 de novembre de 1937- havia costat la vida a més de 300 persones: 48 nens i professors del Liceu Escolar i dos centenars llargs de víctimes al Mercat de Sant Lluís i al Pont Vell. 

Els aliats del franquisme bombardegen Barcelona. Bombardeig sobre Sant Felip Neri. Gener de 1938

Víctimes del bombardeig de l'escola de Sant Felip Neri, el 1938

En canvi les investigacions dels historiadors anglesos Hugh Thomas i Paul Preston, i de l'historiador irlandès Ian Gibson -especialistes en el conflicte bèl·lic espanyol- posen de relleu l'estratègia conjunta Franco-Hitler-Mussolini, i eleven el nombre de víctimes del bombardeig  sobre Barcelona -entre morts i ferits- a més de 2.000. A l'inici del conflicte el general revoltat Queipo de Llano, en vàries de les seves locucions radiofòniques que tenien el caràcter d'arenga i la naturalesa d'intencions, havia blasmat: “Convertiremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fàbrica y Barcelona en un immenso solar”.