Tal dia com avui de l'any 1991, fa 25 anys, el Parlament de Croàcia proclamava unilateralment la independència i iniciava el procés de desconnexió amb Iugoslàvia. La proclamació del parlament croat estava precedida d'una història que, en l'aspecte polític, té moltes similituds amb el procés sobiranista català. El 25 d'abril de 1991, el Parlament croat votava la convocatòria d'un referèndum que, amb una pregunta binària, plantejava a la seva societat la independència o la continuïtat dins l'Estat iugoslau en un règim de semiautonomia. Publicat poc després en el diari oficial del Govern croat, el 2 de maig se n'oficialitzava la convocatòria.
El 19 de maig, malgrat les amenaces del govern de Belgrad, es va celebrar el referèndum convocat, que va tenir una participació del 83% del cens electoral. Es va imposar l'opció partidària de la independència amb un 93% del vot emès: 2.845.521 vots a favor del sí i 126.630 a favor del no. Pocs dies després de la publicació oficial del resultat, es va produir una escalada de tensió entre Croàcia, legitimada pel resultat del referèndum, i Iugoslàvia, ancorada en la no acceptació i el no reconeixement del referèndum i el resultat obtingut, que culminaria, el 25 de juny, amb una primera declaració d'independència.
Les autoritats dels organismes europeus, alarmades per l'espiral de tensió, van sol·licitar una moratòria de tres mesos, acceptada pels croats, que pretenia apropar posicions entre les parts en conflicte. Però la negativa permanent i contumaç del govern de Iugoslàvia a asseure's per entaular negociacions va consumir la moratòria i va precipitar els esdeveniments. El 8 d'octubre, exhaurida la moratòria, el Parlament croat proclamava la definitiva independència. Passats tres mesos, el 15 de gener de 1992, la Unió Europea reconeixia Croàcia. I quatre mesos després, el 15 de maig de 1992, l’ONU reconeixia, també, el nou estat croat.
Imatge principal: Cartell del referèndum del 19 de maig de 1991 a Croàcia / Wikiwand