Tal dia com avui de l'any 1410, fa 607 anys, el comte-rei Martí l'Humà havia de nomenar Frederic hereu al tron de la Corona d'Aragó. Frederic era l'únic descendent supervivent de Martí el Jove, el fill i hereu difunt de Martí l'Humà. Per aconseguir que la cancelleria i els estaments acceptessin els drets de Frederic, Martí l'Humà havia vençut importants dificultats. Frederic era fill d'una relació extramatrimonial entre Martí el Jove i l'aristòcrata siciliana Tàrsia Rizzardi, i havia estat concebut mentre l'hereu al tron estava casat amb la seva cosina, la reina Maria de Sicília -també de la casa Berenguer-Aragó-, i mentre actuava com a sobirà efectiu del regne insular.
Però el dia abans -el 31 de maig de 1410- Martí l'Humà va morir sobtadament i inesperadament. I la cancelleria del difunt comte-rei es va negar a culminar el nomenament. Van recuperar l'argument que havia vençut el comte-rei: l'origen il·legítim de Frederic, amb el propòsit de reobrir el debat. Però l'objectiu era un altre. Els partidaris dels pretendents -Jaume d'Urgell, Ferran de Trastàmara, Pere de Portugal i Lluis d'Anjou- van conspirar fins a l'extenuació per impedir el nomenament. Fins i tot Martines de Luna -el Papa Luna, parent llunyà de Frederic- que havia treballat al costat del comte-rei en benefici dels drets de Frederic se'n va desentendre d'una manera misteriosament sorprenent.
Poc després arribarien les assemblees compromissàries d'Alcanyís i de Casp, fruit de les maniobres polítiques dels partits dels pretendents. En aquest punt, la historiografia romàntica catalana havia presentat el cas com un enfrontament entre Aragó i Catalunya, amb el País Valencià arbitrant el conflicte. Però el cert és que tots els pretendents tenien partidaris i detractors arreu dels tres Estats. I el cert és, també, que el debat successori va ser, a la sospitosa mort del comte-rei, recuperat i alimentat a propòsit amb l'objectiu d'encetar una guerra sorda entre les nissagues més poderoses, que prendrien partit en funció a interessos estrictament familiars i de classe.
Jaume d'Urgell, Pere de Portugal, Ferran de Trastàmara i Lluis d'Anjou