Tal dia com avui de l'any 1933, fa 84 anys, se celebrava un referèndum a Canet de Mar (Maresme) organitzat per l'Ajuntament per consultar al conjunt de la ciutadania si estava disposada a assumir un deute de 250.000 pessetes -equivalent a 2 milions d'euros, aproximadament- per finançar la construcció del mercat municipal. Aquell referèndum passaria a la història perquè va ser el primer cop a Catalunya -i a l'Estat espanyol- en què les dones exercirien el dret de vot. El cens de vot universal de Canet s'emparava en la llei Campoamor -referida a Clara Campoamor-, que havia impulsat la República instaurada recentment (1931).

Fins arribar a Canet, el sufragi femení havia recorregut un llarg camí. L'any 1848 -a l'alba dels moviments obrers- va sorgir un corrent sufragista als Estats Units, que ràpidament s'estendria per Europa. Fins llavors només votaven els homes, i en molts països de règim pretesament democràtic, només aquells que podien certificar un mínim patrimonial. Nova Zelanda el 1893 i l'Estat australià de Nova Gal·les del Sud el 1894 serien els primers països del món a oficialitzar el vot universal, sense distinció de recursos, de gènere o de raça. I a l'Estat insular australià de Tasmània, el 1902 les dones aconseguirien presentar-se com a candidates a les eleccions per primer cop a la història. 

Eulàlia Domènech, mestra d'ensenyament primari de l'escola de Canet, va ser la principal defensora de l'aplicació de la llei Campoamor en aquell referèndum. La manca d'un model precedent i la resistència de certs sectors socials de la vila havien provocat alguns dubtes entre els organitzadors. Finalment, l'alcalde republicà Josep Forns va cridar el conjunt de la població a les urnes. Les dones de Canet s'anticipaven 12 anys a les sufragistes franceses, que no aconseguirien el vot universal fins al 1945. El resultat de la consulta va donar la raó als promotors de l'obra, i uns mesos més tard obria les portes el mercat més democràtic de Catalunya.