Tal dia com avui de l'any 1728, fa 289 anys, moria a Segòvia (Castella) en la més absoluta indigència el tinent general de l'exèrcit imperial austríac Josep Baptista Basset i Ramos. Tenia 74 anys  Havia nascut l'any 1654 a Alboraia (País Valencià) i s'havia criat en un obrador de fusters i tallistes. Basset va seguir l'ofici familiar fins als 39 anys. El 1693 esclatava la Segona Germania valenciana, una revolució liderada per l'artesanat i la petita pagesia propietària –l'equivalent a les actuals classes mitjanes–, i seguida massivament per les classes humils. La revolta contra el sistema tributari abusiu que imposaven les oligarquies terratinents del país.

Gibraltar, 1704.

Derrotada la revolució i desfermada la repressió, Basset es va veure obligat a exiliar-se. A Àustria va iniciar la carrera militar. Allà va assolir el grau d'oficial i amb l'esclat de la guerra de Successió hispànica va ser incorporat a l'exèrcit de Jordi de Hessen-Darmstadtel príncep Jordi que va esdevenir un mite en l'ideari català–. Basset es va distingir en les missions de Gibraltar (1704) i de València (1705). Al penyal la seva actuació –comandant una companyia de 400 catalans, valencians i mallorquins– va ser decisiva. Des de llavors el cap de pont –la platja on va desembarcar– s'anomena Catalan bay (badia dels Catalans).

Dénia, 1905.

També ho va ser al País Valencià. Va fer rendir Dénia, Gandia i el cap i casal, i va aconseguir convèncer els militars del país perquè passessin al bàndol austríac. Poc després, però, va ser detingut i empresonat perquè havia iniciat un procés revolucionari a la comarca valenciana de la Marina liderant els Maulets –els pagesos jornalers (sense terra) que havien adoptat el nom de l'àrab andalusí mawlet que significa ‘esclau’–. La derrota d'Almansa (1707) i la caiguda del País Valencià, va obligar Carles d'Habsburg a excarcelar-lo. Amb les restes de l'exèrcit austriacista –format per milers de valencians– es va dirigir cap al Principat.

Basset va formar part del grup de comandants militars més destacat en la defensa de Catalunya en els darrers anys del conflicte, quan la guerra per un model d'estat s'havia convertit en una revolució independentista. Vençuda la resistència de Barcelona, Berwick –el comandant borbònic– el va arrestar –contra els pactes subscrits– i el va empresonar a Alacant. Més tard, el primer Borbó va ordenar que fos reclòs a Hondarribia i a Segòvia, i que fes els trajectes a peu i amb grillons. Va ser excarcerat el 1724, amb 70 anys, impossibilitat de cames. Un any després, Carles d'Habsburg –des de Viena– el nomenava tinent mariscal, però llanguiria, moriria i seria enterrat de caritat. 

Barcelona, 1714.

 

 

 

 

Quadre 11 de setembre
Història 1714: hora zero Marc Pons