Tal dia com avui de l'any 1492, fa 525 anys, els exèrcits d'Isabel de Castella-Lleó i de Ferran de Catalunya-Aragó entraven a Granada, i culminaven la conquesta de l’últim domini musulmà de la península Ibèrica. Aquell dia es tancava –de forma tràgica– un cicle històric que s'havia iniciat amb el desembarcament a Gibraltar (711) de les tropes àrabs del general amazic Tàriq ibn Ziyad. 781 anys després, el rei nassarita Muhàmmad XIII de Granada –que els castellans anomenaven Boabdil– rendia Granada, l'últim reducte de la resistència islàmica. La guerra de conquesta del regne nassarita havia durant 10 anys. S'havia iniciat poc després de la proclamació d'Isabel com a reina de Castella (1482).

Això vol dir que la guerra civil castellana que havia enfrontat els partidaris de confederar Castella i Portugal –liderats per Joana (princesa hereva de Castella) i Alfons (rei de Portugal)– amb els partidaris de confederar Castella i Catalunya-Aragó –liderats per Isabel (la pretendenta triomfant) i Ferran (hereu de la corona catalanoaragonesa)– s'havia resolt a favor d'aquests últims. El regne nassarita de Granada –que feia dos segles que mantenia un tractat de pau amb Castella– va pagar l'eufòria victoriosa de la catòlica parella. La guerra i conquesta de Granada va ser una demostració de força i de fam de glòria del bàndol guanyador del conflicte civil castellà.

Granada, any 1500

Els catalans que van lluitar a Castella –a favor d'Isabel i Ferran– van participar, també, en la guerra de Granada. En l'empresa militar granadina les armes del Catòlic sumaven 1.500 cavallers, arquers i peons. Eren, majoritàriament, mercenaris, aventurers i desclassats originaris de les vegueries centrals i occidentals del Principat –llavors les terres més poblades del país–. Granada va ser, en bona part, buidada. I en les actes de repartició hi consten molts patrònims catalans. Amb el decurs del temps aquella comunitat es va diluir amb la cultura majoritària castellana. Però el seu testimoni va restar en les nissagues familiars d'origen català que formarien les elits de la Granada moderna i contemporània.