Tal dia com avui de l'any 1938, fa 79 anys, Manuel Carrasco i Formiguera era afusellat a Burgos per ordre expressa del general Franco. Havia estat detingut pels franquistes 13 mesos abans, quan el vaixell mercant Galdames va ser abordat i capturat pel creuer de guerra Canarias. Carrasco i Formiguera, que havia contribuït a salvar la vida de moltes persones perseguides per elements revolucionaris incontrolats, va patir la difamació i la persecució de certa premsa i dels mateixos incontrolats. I malgrat la seva ideologia personal catalanista i sobiranista i el seu compromís polític amb les institucions catalanes, s'havia vist en la tessitura d'exiliar-se o patir les represàlies.
Carrasco i Formiguera, fundador de la Unió Democràtica de Catalunya, havia estat assessor jurídic del Govern de la Generalitat. I va ser el mateix govern català qui el va posar a recer, junt amb la seva família, a França. Un cop allà va prendre una decisió arriscada però coherent amb el seu posicionament personal. Es va embarcar, amb la família, rumb a Bilbao per reunir-se amb dirigents del govern basc -del PNB- amb els quals l'unia una relació d'amistat- i per col·laborar en l'obra política de les institucions autonòmiques basques. No hi van arribar mai. Deportat a Burgos, Carrasco passaria 5 mesos detingut i 8 mesos pendent de l'execució de la sentència.
La historiografia catalana ha insistit molt en la relació entre l'afusellament i les protestes del Vaticà pels bombardeigs franquistes sobre la població civil. Però el cert és que a principis de 1938 el front de guerra havia quedat estacionat a la línia Noguera-Segre-Ebre. El comandament franquista era plenament conscient de l'extraordinari grau de dificultat que implicava vèncer la resistència de Catalunya. I en aquest context es van acabar imposant les estratègies dels comandaments més sanguinaris. L'assassinat de Carrasco i Formiguera contenia un missatge clarament amenaçador, que tenia el propòsit de forçar el canvi de posicionament de la democràcia cristiana catalana.