Tal dia com avui, fa 76 anys, al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc, el règim franquista que governava l'Estat espanyol va afusellar el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover. Jutjat per un tribunal militar espanyol -format per membres del bàndol que es va sublevar contra la República- va ser, paradoxalment, acusat i condemnat pels delictes de sedició i rebel·lió. Un consell de guerra sumaríssim i sense garanties processals que s'ha demostrat -en el decurs de la història- reiteradament il·legal. “Per Catalunya!” van ser les seves últimes paraules.
El president Companys havia marxat a l'exili el 23 de gener del 1939, acompanyat pels membres del govern de la Generalitat. Barcelona cauria en mans dels franquistes pocs dies després. A França es va refugiar en diversos indrets. Però a partir del 5 de juny del 1940 se'ls van complicar molt les coses. L'exèrcit alemany -en el context ja de la Segona Guerra Mundial- ocupava París i el govern de la República francesa -que havia donat suport als governs català i basc a l'exili- va perdre tota la seva capacitat operativa. La Gestapo i el SIMP -el seu equivalent franquista- campaven lliurement en territori francès.
Companys va ser detingut el 13 d'agost del 1940 per la Wehrmacht en zona ocupada pels alemanys. Va ser lliurat a un funcionari del SIMP de nom Pedro Urraca, que el va conduir -detingut- a Madrid. Allà va ser interrogat i torturat. El fill d'Urraca, anys més tard, va lliurar la documentació particular del seu pare a l'Arxiu Nacional de Catalunya, com a acte personal de reconeixement a la figura del president. En canvi, els governs democràtics espanyols s'han negat sistemàticament a invalidar el judici i a condemnar l'execució d'un president que simbolitza la voluntat democràtica i nacional de Catalunya.