En les pròximes hores, el Congrés dels Diputats concedirà el suplicatori del diputat Francesc Homs perquè sigui jutjat pel Tribunal Suprem perquè sent conseller de la Presidència de la Generalitat va participar activament en la consulta participativa del 9 de novembre del 2014. Serà el quart membre del Govern de l'època que serà jutjat per aquells fets, després que l'expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau ja hagin adquirit la condició plena d'investigats i el seu cas estigui al Tribunal Superior de Justícia.

El cas d'Homs presenta, tanmateix, una singularitat important, ja que a diferència del dels altres tres necessita un tràmit parlamentari, en aquest cas al Congrés dels Diputats. Com en el cas de la investidura del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, no n'hi ha prou amb el vot favorable del Partit Popular i de Ciutadans i qui acabarà decantant la votació serà el Partit Socialista Obrer Espanyol, que ja ha anunciat que se sumarà a facilitar el suplicatori. Hi ha també una altra diferència, en el cas de la investidura de Rajoy el PSC va adoptar la seva pròpia decisió i va votar-hi en contra. En aquest cas ha dit que no ho farà i que votarà amb el PP, C's i el PSOE.

Com passa amb qualsevol decisió d'una força política, cal preguntar-se, almenys, si és coherent amb decisions adoptades en el passat. I, en aquest cas, costa trobar una justificació amb el vot que emetran els socialistes. Sobretot, perquè molts dels seus dirigents, quadres, militants i votants van participar en el 9-N. Alguns ja estan fora de l'organització però d'altres, en canvi, hi segueixen i hi ocupen càrrecs de rellevància com, per exemple, Àngel Ros, president del PSC des de juliol del 2014. No sembla defensable anar a votar i alhora demanar que sigui portat davant de la justícia aquell o aquells que van facilitar amb la col·locació de les urnes la jornada participativa del 9-N.

Amb la concessió del suplicatori, el Congrés renuncia a defensar l'expressió de la democràcia, que no és cap altra que la participació dels ciutadans en una consulta. Han estat molts els constitucionalistes que han discrepat que la consulta fos una vulneració de la legalitat i que hi hagués matèria penal. Per això, es fa més difícil d'entendre la posició política del Congrés dels Diputats. I, molt més encara, que n'hi diguin diàleg.