La decisió dels tortosins de mantenir el monument franquista que presideix la ciutat i que commemora la batalla de l'Ebre en la consulta no referendària, que ha impulsat aquest dissabte l'Ajuntament, demostra fins a quin punt són complexes (i incomprensibles) les decisions quan es tracta de símbols i tradicions en un municipi. En primer lloc, crida l'atenció la baixa participació en la consulta, lleugerament inferior al 30%, després que hagi estat objecte d'atenció informativa durant setmanes i d'una manera especial aquests últims dies. D'una forma molt particular, és sorprenent l'absència dels partits d'esquerres, els votants dels quals van decidir quedar-se a casa o aprofitar el dia de primavera abans que no pas participar en la consulta. Esclar que una cosa ha de ser fer articles sobre el franquisme d'una manera genèrica i fins i tot fer grans declaracions públiques i una altra decidir sobre monuments franquistes al teu poble.
Perquè la situació no deixa de ser curiosa atenent els resultats de la consulta: Un 68% a favor de mantenir el monument i un 31% a favor de retirar-lo i museïtzar-lo. Quasi res, una diferència de 37 punts. Un abisme. En qualsevol de les últimes eleccions que es poden traslladar vots de partits a la consulta d'aquest dissabte surt derrotat el manteniment del monòlit al mig del riu Ebre d'una manera clara. Que ha passat doncs? Una cosa molt senzilla. No hi ha hagut una votació ideològica en què els tortosins s'hagin pronunciat sobre el franquisme sinó un desig de deixar les coses més o menys com estan en un monument que des d'aquí no es veu igual que des d'allà.
Però com succeeix sempre en aquestes coses, el resultat no queda entre les quatre parets del municipi. Caldrà respectar-ho perquè només a ells els competeix. Però és difícil de comprendre i de compartir. Com ha estat un error la consulta tal com estava plantejada encara que els tortosins han d'estar molt satisfets. Malgrat tot, també seria un error mantenir viu el debat fora de Tortosa. Ells han votat i ells han decidit. Un cop més hi deu haver qui pensi que els pobles tenen aquestes coses.