Hauria de ser notícia en un país que presumeix de seriós -i que, d'altra banda, porta sis mesos amb un govern en funcions i ha hagut de convocar noves eleccions per la manifesta incompetència dels seus dirigents- que en una zona del seu territori hi hagi un caos com el que van ocasionar aquest dijous Adif i Renfe als ciutadans de Catalunya. En aquesta ocasió, per l'avaria entre Reus i Tarragona i també per la vaga dels maquinistes, però només fa falta recórrer a l'arxiu d'El Nacional en els seus pocs mesos de vida per trobar-hi altres raons. I és que passa el temps -no pas els dies, les setmanes o els mesos sinó els anys- i tot continua igual (de malament). Un any no es pressuposten els diners necessaris per part del Ministeri de Foment per millorar la xarxa ferroviària, hi ha un gran enrenou mediàtic i alcen la seva veu des de la Cambra de Comerç fins a Foment del Treball passant pel Cercle d'Economia, i en vista de l'escàndol majúscul s'incorpora als comptes de l'Estat la partida econòmica corresponent.

Es produeix llavors una gran tranquil·litat col·lectiva de les diferents institucions que havien alçat la veu, però què succeeix llavors? Que molt temps després, quan es procedeix a la liquidació del pressupost aquests diners s'han gastat en altres coses i gairebé mai en infraestructura a Catalunya. Mirem, per exemple, els 306 milions previstos entre el 2014 i el 2016. Tan sols han entrat en servei un 2%, i s'han executat un 25% de les inversions que Adif tenia previstes per al 2015 i el 5% de les pressupostades per Renfe. Esclar, així ja es poden anar pintant en un paper inversions i quedar bé, si després tot queda en paper mullat.

I aquest no és un tema que tingui res a veure amb la situació política de confrontació entre la Generalitat i el govern central -i si ho fos, el Ministeri també estaria obligat a complir- ja que es remunta a molt temps enrere. Reclamar un tracte just hauria de ser el mínim comú denominador de totes les forces polítiques catalanes, sobretot d'aquelles que defensen la inviabilitat del procés sobiranista i adverteixen de totes les plagues d'una decisió en aquesta direcció. Pel que fa a Renfe i Adif el tracte és tan insultant i fa tants anys que dura que difícilment podríem estar pitjor. I haurien de ser els primers a reflexionar-hi.