Encara que el president del govern en funcions, Mariano Rajoy, no serà el primer dirigent d'un partit espanyol -va ser Pedro Sánchez-, ni el segon -va ser Pablo Iglesias-, ni el tercer -serà divendres Albert Rivera- a reunir-se amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, sí que sembla que serà el quart si cristal·litzen les converses entre el palau de la Moncloa i la plaça de Sant Jaume. Gairebé cent dies després del seu nomenament s'ha produït el primer gest del govern espanyol per mitjà d'un missatger fent saber a la Generalitat que tot estava a punt per a una trobada al més alt nivell. No val la pena obrir un debat públic sobre qui ha fet el primer pas per a la reunió però no han de quedar dubtes sobre l'origen de la iniciativa, que va sorgir de les files del PP.

Encara que el diàleg sempre és profitós en si mateix, és evident que a hores d'ara sembla més que raonable que el president de la Generalitat hagi plantejat la necessitat de parlar a fons de les relacions entre Catalunya i Espanya. De què parlaran sinó? De què no han parlat, precisament, des de fa molt temps? No tindria gaire sentit que Puigdemont hagués posat a sobre de la taula en les seves reunions amb Sánchez i Iglesias l'aposta del sobiranisme català per un referèndum acordat entre ambdós governs i que en aquesta nova cita, en aquest cas a la Moncloa, es limités a parlar de competències, dèficit fiscal o infraestructures, per esmentar tres àrees en què els incompliments del govern espanyol són permanents.

L'última cita entre el president del govern en funcions i un president de la Generalitat es remunta al 30 de juliol del 2014, quan el titular de l'executiu català era Artur Mas. Aquella reunió, gèlida en l'aspecte formal i inoperant en el real, va marcar un punt de no retorn. Artur Mas li va fer saber la seva voluntat de dur a terme un referèndum -acabaria fent la consulta participativa per la qual està imputat al costat d'altres tres membres del govern d'aquella època- i Rajoy li va assegurar que no ho pensava consentir. El president de la Generalitat portava sota el braç un dossier amb 23 propostes sobre diversos assumptes, que no necessitaven la reforma de la Constitució, i que van quedar sense resoldre i també sense resposta fins avui. Les expectatives, per tant, estan sota mínims.