Ha decidit la CUP tombar el Govern de la Generalitat i fer descarrilar el procés polític que viu Catalunya? Quan se'ls pregunta als diputats cupaires tots responen a l'uníson que no, que només es tracta d'una negociació pressupostària i que el que pretenen és revertir una sèrie de polítiques que tenen a veure amb l'austeritat i els mandats de la troica. Ho deia aquest mateix diumenge la diputada Eulàlia Reguant en una entrevista publicada a El Nacional. El que succeeix és que les seves paraules es corresponen poc amb els fets i amb la gravetat de la situació política que poden acabar provocant. Una derrota dels pressupostos, siguin com es diu ara autonòmics o no, és parlamentàriament parlant un fet greu a qualsevol país que es preï. És tan així que el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, per buscar les complicitats més grans possibles va dir en la presentació que els comptes eren socialment els més ambiciosos la història.

El cert és que encara que els pressupostos sempre són la quadratura del cercle, l'increment de més de 800 milions a les partides socials justifica una declaració tan solemne. Llavors, què està passant amb la CUP? No sembla fàcil explicar-ho en poques línies però segurament caldria remuntar-se a les eleccions del 27 de setembre. Els comicis van donar a la formació anticapitalista una posició central en la política catalana que no volien ni tampoc no saben gestionar i que ho ha complicat tot. Els cupaires no volen participar de la governabilitat, van haver d'acceptar el canvi de president de la Generalitat de mala gana i la jugada no els ha sortit políticament parlant com alguns esperaven. Artur Mas no hi és però sí que hi són Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, que no vol fer uns pressupostos que no siguin rigorosos. La CUP es mou, com sempre, entre dues línies vermelles en les quals pretén asfixiar el Govern. I així, cada dia que passa l'actitud dels seus diputats és més bel·ligerant.

S'hi ha sumat el conflicte de Gràcia, en el qual l'opinió pública ha acabat sent majoritàriament molt crítica amb la setmana d'incidents i de violència als carrers del barri. Les imatges que s'han divulgat i la campanya contra mitjans de comunicació ha acabat per focalitzar el conflicte com una suma d'actes de violència molt allunyats de les activitats inicials de l'anomenat Banc Expropiat. Tot això, sens dubte té les seves ramificacions en el pressupost de la Generalitat i en les possibles solucions per a l'acord. La CUP és molt lliure de forçar la devolució dels pressupostos al Govern però que no busqui excuses quan en té una de molt fàcil a l'abast de la mà: n'hi ha prou amb dir que no vol que aquest govern els tiri endavant. N'hi haurà molts que els aplaudiran. I també n'hi haurà que respiraran molt tranquils. De la dreta i de l'esquerra. Així és la política.