Divendres passat el ministre portaveu del Govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, abans d'aconsellar-nos que anéssim a l'òpera, llegíssim llibres i conduíssim amb compte a les carreteres aquestes vacances, va dedicar el seu temps a repetir-nos una vegada i una altra que el Govern espanyol estava entossudit que no es distragués ni un euro dels pressupostos del Govern per al referèndum de l'1 d'octubre. Per això, el Govern espanyol havia adoptat tota una sèrie de mesures intervencionistes, que passaven per reclamar a la Generalitat informes setmanals de l'interventor de cada conselleria certificant que l'acord ministerial es complia al peu de la lletra; si no era així, se suspendria el FLA. "No estem disposats que es tregui de la sanitat, ni de l'educació ni un sol euro", va dir, amb aquest aire que té un punt de teatral, com a bon aficionat que se'n proclama, i amb l'aparença afable i tranquil·la que utilitza Méndez de Vigo per rebaixar la gravetat de tots els seus anuncis. En acabar i ja als passadissos, es va filtrar que l'equip de tècnics que té el Govern espanyol hauria localitzat una partida de la Generalitat de 6.000 euros que s'haurien desviat cap al referèndum de l'1 d'octubre.

Ai el malbaratament! Les coses que es podrien fer si les administracions vigilessin més les seves despeses. Aquest cap de setmana, sense anar més lluny, n'hem sabut de dues i no precisament de poc import. Un total de 66.000 euros costarà al Congrés dels Diputats -o sigui, a tots- el quadre del president de la cambra entre el 2011 i el 2015, Jesús Posada, que penjarà les properes setmanes a la galeria on hi ha tots els retrats. En espera hi ha el del socialista Patxi López, que encara que només va ser president sis mesos també tindrà el seu, seguint la tradició. Tal com el va tenir el 2011 el socialista José Bono, i que va pujar a 82.600. Només hi va haver un president que va rebaixar el pressupost i va ser Manuel Marín, que va optar per una fotografia que va costar uns 25.000 euros. Posada té el seu retrat i qui s'atreveixi a afirmar que és un malbaratament innecessari està condemnat a uns quants assots dialèctics. Valdrà la tradició: sempre s'ha fet així.

Una quantitat similar a la del quadre, 73.000 euros, és el que s'ha gastat el Govern espanyol en aquell pelegrinatge militar a Lourdes del qual vam tenir notícies gràcies al vídeo que es va fer viral i en què apareixien desenes de militars ballant la conga als compassos de la cançó de Manolo Escobar, Viva Espanya. Vam conèixer el vídeo perquè l'Asociación Unificada de Guardias Civiles es va queixar al Ministeri de l'Interior, dient que el que necessitaven eren més mitjans materials i menys viatges al santuari catòlic. No sé què deu pensar d'aquest malbaratament Méndez de Vigo, però suposo que en el seu imaginari de coses que es poden fer i de coses que estan mal fetes, hi ha una explicació justificativa i raonada per al quadre i el viatge a Lourdes. Entre altres motius, perquè sempre ha estat així. I fer-ho així és tota una manera de fer política.