El partit que passa per ser més proper en aquests moments al sistema -uns l'anomenen directament el partit de l'establishment, d'altres el de l'Ibex- ha posat aquest dijous a sobre de la taula la que pot ser l'última proposta per intentar desbloquejar la investidura d'un president del govern espanyol. Que el càrrec l'ocupi un independent. La proposta d'Albert Rivera no és enginyosa però recull un sentiment molt generalitzat empresarialment a Madrid: Alerta, que Podemos i Izquierda Unida uniran forces en les pròximes eleccions del 26 de juny i llavors el problema serà més gran. En les elits empresarials sempre hi ha un punt naïf a l'hora d'observar la política, un món que per estrany que sembli desconeixen molt més del que la gent es pensa.
Doncs esclar que uniran forces Podemos i Izquierda Unida! Tenen a guanyar una desena d'escons, l'opció real de desbancar el PSOE de la segona posició o en el pitjor dels casos apropar-s'hi molt i, depèn de com quedi el mapa polític espanyol, tornar a posar a sobre de la taula un govern d'esquerres. Pedro Sánchez ha tingut una oportunitat i no l'ha sabuda aprofitar. Va treure a ballar la parella equivocada i va confiar la seva sort al fet que els presents entenguessin que no en podia treure cap altra. És cert que Podemos l'ha menystingut a ell i al PSOE fins a extrems inimaginables fa uns mesos. Però amb la cotilla que li han imposat els barons socialistes, el temor en les pròximes eleccions és que el PSOE retrocedeixi i entri en una espiral que amb el temps l'acabi desplomant, com va succeir amb el Pasok grec. Aquest és el risc que no s'aclarirà fins a la nit del 26 de juny.
I d'aquí la proposta de Rivera. Un independent de carnet, però depenent dels de sempre. Això que uns han definit com un Guindos i d'altres com un Solbes. Una fórmula que PP i PSOE diuen no voler i per a la qual tenen de temps fins dimarts vinent. I és que les urnes mai no se sap el resultat que poden acabar llançant.