Si no fos per tot el que sabem a hores d'ara de l'Operació Catalunya, un observador de la compareixença de l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz i de l'exdirector de l'Oficina Antifrau Daniel de Alfonso podria arribar a pensar que s'ha exagerat molt. Que l'operació posada en marxa per l'Estat per inculpar dirigents independentistes encara que anés obtenint proves al marge de la llei o fabricant-les potser és veritat però molt menys del que s'ha dit. Per sort, la compareixença de Fernández Díaz i De Alfonso a la comissió d'investigació del Congrés ha arribat en un moment que ja és impossible contenir la tapadora de les accions dutes a terme per massa persones i que, en aquests moments, van directament a les clavegueres de l'Estat.

Pel mig hi ha enregistraments, confessions de comissaris, investigacions periodístiques, imprudències de Margallo... Massa empremtes perquè es puguin tapar totes. Per això, les declaracions dels dos compareixents té un valor limitat. En el cas de De Alfonso, la seva tàctica a la comissió va ser molt similar a la que va fer servir en la compareixença que va fer mesos enrere al Parlament de Catalunya. Desafiador en les formes i en el llenguatge; desconeixedor de tot el que no volia dir, començant pel que havia dit en les dues reunions que va mantenir amb Fernández Díaz i l'enregistrament de les quals ha de ser de les poques persones interessades que no ha escoltat -bé, l'altre és l'exministre de l'Interior- i portador d'atacs genèrics o molt seleccionats a la classe política catalana. A la qual va voler deixar clar que coneix molt bé.

Un dels dards el va adreçar a En Comú Podem, en voler posar de manifest una relació de confiança amb el diputat Albano-Dante Fachin. El segon intent de banderilla va anar al diputat Gabriel Rufián -que el va sotmetre a un elèctric interrogatori- quan, amb evident ànim de desarborar-ne els arguments, va revelar una hipotètica conversa amb el president d'Esquerra i vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, al despatx d'aquest darrer. En acomiadar-se, Junqueras li hauria dit: "Daniel tu saps com t'estimem, oi?". Pel mig va ventar atacs genèrics a polítics i periodistes en una intervenció aspra, sobretot tractant-se d'un jutge que en l'actualitat té destí a Santander.

Tampoc no en sabia res Fernández Díaz. Res de l'Operació Catalunya, res d'afinar la Fiscalia, res de destrossar la sanitat, res de les converses, res de qui havia gravat, res dels policies que han anat apareixent a l'Operació Catalunya, res de res. Això sí: la seva experiència parlamentària -diputat en una o una altra cambra legislativa ininterrompuda des del 1982- li va permetre concentrar les respostes en el guió que portava i no ficar-se en jardins per als quals no tenia resposta. I així, va acabar la sessió parlamentària. Sort que el Barça va guanyar per tres a zero al Sevilla.