Acostumats al fet que els debats de televisió entre candidats són el més semblant al que abans es deia de l'aigua -incolors, inodors i insípids-, el que s'ha celebrat a la televisió basca amb motiu de les eleccions del proper 25 de juny ha tingut el minut d'or al qual tot programa d'aquesta naturalesa aspira. L'han protagonitzat el candidat a lehendakari del PP i exministre fins fa uns mesos, Alfonso Alonso, i la candidata de Podemos, Pilar Zabala, germana de Joxi Zabala, assassinat pels GAL i enterrat en calç viva el 1983 en un crim execrable dels cossos i forces de seguretat de l'Estat.

Zabala interroga amb veu suau i sense alçar el to l'exministre si la considera a ella una víctima del terrorisme. A partir d'aquí, Alonso, com si no hagués preparat la rèplica, queda literalment descol·locat i sense resposta, i li costa compondre una frase mentre ella el segueix amb la mirada. A partir d'aquí el silenci, el llarg silenci fins que intervé el moderador per tallar-lo. No deixa de ser curiós, i un exemple que el País Basc ha girat full al sanguinari terrorisme d'ETA durant diverses dècades, que el resum del debat que més s'ha repetit s'hagi concentrat en el terrorisme dels GAL. Aquell terrorisme que l'Estat va fer tot el possible perquè no es conegués i que 17 anys després dels fets va acabar amb una condemna total de 365 anys de presó a un general de la Guàrdia Civil, un tinent coronel del mateix cos, un exgovernador civil de Guipúscoa i dos agents de l'institut armat.

El País Basc viu un temps nou que veurem quin resultat ofereix primer a les urnes, i després quines majories es configuren per governar. És obvi que el govern girarà al voltant del PNB però serà molt interessant veure si el nacionalisme basc es basa en Bildu -difícil-, si és capaç d'assolir la majoria amb el PSE -encara més difícil- i quin paper hi juga Podemos. Molts interrogants abans que s'obrin les urnes i sense un comodí clar per formar majories. Però molt em temo que els bascos, si depèn del PNB, no s'endinsaran per un camí desconegut i que la seva principal obsessió ara com ara és assegurar el concert i la quota, i avançar amb el govern espanyol de torn en una solució per als presos bascos. Res més.