La Mesa del Parlament haurà d'abordar aquest dimarts quin tipus de resposta ofereix a la moció presentada per la CUP que, sota la fórmula de buscar la ratificació de la declaració de ruptura del 9N aprovada per la Cambra catalana, incorpora un acte clar de desobediència al Tribunal Constitucional. La moció de la CUP té, a més, un altre objectiu: tensar Junts pel Sí i el Govern a partir d'una iniciativa política que va ser aprovada fa tan sols una mica més de quatre mesos. No tant perquè hi hagi dubtes al calendari que hi ha a sobre de la taula i que ha ratificat públicament el president Carles Puigdemont, sinó perquè en aquests moments tots els esforços de l'Executiu català estan posats en l'aprovació dels pressupostos que el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, vol presentar durant el mes de maig al Parlament.

I aquest és el veritable quid de la qüestió: complirà la CUP el seu compromís del passat 8 de gener i aprovarà els pressupostos o llançarà per la borda una legislatura ja curta per ella mateixa? Tot dóna a entendre que dins de l'organització cupaire hi ha veus importants que pretenen incomplir els acords d'investidura del president Puigdemont i que necessiten construir una cortina de fum que els faciliti la retirada dels pactes subscrits. És obvi que la CUP és molt lliure de prendre les seves pròpies decisions i de forçar la negociació, però la millor manera d'eixamplar la base de l'independentisme, com tant prediquen, ha de ser, en bona lògica, exercint pressió sobre una formació amb què manté una frontera clara, com Catalunya Sí que es Pot i no pas desestabilitzant Junts pel Sí.

El full de ruta acordat no preveu la ruptura per fascicles sinó la preparació en el menor temps possible de les estructures d'Estat. El conseller de Salut, Toni Comín, va presentar en l'última reunió del Govern, i va ser aprovat, un projecte de llei d'accés universal a l'assistència sanitària que suposa una ruptura amb la legislació espanyola i que millora la qualitat de vida de tots els residents a Catalunya amb independència de la seva situació administrativa. És obvi que aquest és el camí realista, encara que a alguns els agradin més els focs artificials.