Amb molt poques hores de diferència i en mitjans de comunicació diferents dos prestigiosos i actius intel·lectuals unionistes –Francesc de Carreras i José Antonio Zarzalejos– han abordat quina hauria de ser la resposta de l'Estat espanyol per la convocatòria/celebració del referèndum d'autodeterminació de Catalunya. El primer, amb aparent certa inquietud, i el segon, amb pessimisme, conclouen que l'horitzó del que anomenen mesures coercitives de l'Estat és el més probable, sense descartar, De Carreras, que es pugui activar l'estat de setge "si perilla la integració territorial [espanyola]", tal com preveu la Constitució".
Considero oportú portar a col·lació aquestes anàlisis perquè són molt més reals que les contínues declaracions que es fan des del Govern de Mariano Rajoy o els partits que hi donen suport, PP, PSOE i C's. També és rellevant una certa idea que es desprèn del que seria l'Operació Diàleg: evitar que la Generalitat i tots els seus organismes –des del Govern fins al Parlament– es comportin, de fet, de manera sobirana, ja que, si fos així, l'aplicació de mesures coercitives podria deslegitimar l'Estat espanyol. Sobretot, a l'exterior.
La convocatòria de la cimera del referèndum per al proper dia 23 en el Parlament potser no ha tingut l'efecte balsàmic que molts intuïen en les files sobiranistes –sempre pendents de l'últim tuit o de l'última declaració, moltes vegades interessadament mal titulada–, però sí que ha reobert el debat entre els unionistes sobre com aturar el moviment independentista. I això, feia temps que no passava ni a Barcelona ni a Madrid. Potser perquè a Catalunya sempre es dubta de la força real de l'independentisme mentre que a Madrid sempre són conscients de la seva fortalesa. Que sigui més real o menys sembla no importar a ningú.