Si hi ha un partit al Parlament que necessita gesticular de manera permanent és la CUP. Els seus diputats van acceptar de mala gana la investidura d'un candidat de Junts pel Sí encara que es van cobrar la peça de la dimissió d'Artur Mas. Aquest triomf els va durar molt poc: encara que anaven repetint que havien enviat l'expresident a la paperera de la història, el dia a dia els demostrava que la política de la Generalitat havia canviat molt poc per no dir res. Els marges per a l'acció política eren els que eren i no hi havia un enorme desig de situar-se precipitadament fora de la legalitat. Ni el Govern ni el Parlament no apostaven per desafiar obertament al Tribunal Constitucional. Aquesta és la realitat dels gairebé tres mesos efectius de legislatura.

En aquest context, la CUP ha decidit prémer l'accelerador. Primer, amb una iniciativa política a curt termini com és la moció que aquest dijous se sotmetrà a debat al Parlament. Una moció a mida de tothom... menys de l'oposició. Els cupaires podran votar i perdre temes vitals per a ells com la petició de desacatament dels Mossos i el suport al fet que els ajuntaments desobeeixin la sentència del Tribunal Constitucional. Els diputats de Junts pel Sí donaran suport a aquells aspectes que estan dins de la legalitat. Els lletrats del Parlament hauran situat les línies vermelles que no estan disposats a ultrapassar per no arriscar-se a una inhabilitació. I l'oposició protestarà amb més o menys intensitat. Hi haurà, de segur, polèmica i crispació però tots els diputats arriben amb la lliçó ben apresa.

El segon moviment de la CUP és de més llarg abast i té per objectiu rearmar-se i començar a preparar el futur. Passa per exigir un gest clar de desobediència quan es compleixi un any de la investidura del president Puigdemont, el pròxim 10 de gener. És molt temps, cert. Però potser és, indirectament i en contra del que pugui semblar, un senyal que caminem cap a l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat, que ha de presentar el vicepresident Oriol Junqueras abans que finalitzi el mes de maig. Si així fos, la CUP compliria la paraula donada després de la dimissió de Mas i les millores socials dels pròxims pressupostos veurien la llum. I el proper gener, ja veurem.