Que el Partit Popular està en plena ebullició i que els casos de corrupció estan arraconant el president del Govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, no és del tot una novetat. Tampoc que les relacions entre José María Aznar i el seu successor són d'una fredor absoluta des de fa molt temps. De fet, gairebé des del 2004, uns mesos després que fos designat candidat a la Moncloa. Igualment, és coneguda la divisió existent en l'Executiu espanyol i que es polaritza entre els partidaris i els detractors de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, i que la setmana passada va viure un nou capítol amb motiu de la renúncia del ministre José Manuel Soria. 

Però si un fet ha obert totes les hostilitats al si del PP ha estat la denúncia davant de la Fiscalia General de l'Estat de José María Aznar per revelació de dades tributàries després que es conegués que l'Agència Tributària l'hagués multat amb una abundant quantitat. Aznar responsabilitza el ministre Cristóbal Montoro, que també va formar part del seu govern entre el 2000 i el 2004 i que avui molts situen al costat de la vicepresidenta en el delicat equilibri entre famílies del PP. Aznar només accepta parlar de diferències de criteri amb els inspectors i considera injuriós parlar de defraudació. Segurament, al mig dels papers de Panamà i de la corrupció del PP, el que menys esperava l'expresident és que ningú no sortís a auxiliar-lo i que el seu cas compartís espai amb el del seu, en altre temps, vicepresident Rodrigo Rato, que també ha denunciat una caça de bruixes contra ell i que apareix als papers de Panamà a través del bufet Mossack Fonseca, la plataforma de testaferros més important d'Amèrica Llatina.

Aquest nou capítol al si del PP en vigílies d'unes noves eleccions, si es compleixen tots els vaticinis, augura una campanya gens tranquil·la al si de la formació conservadora. I el preludi d'una veritable guerra de guerrilles com feia anys que no es vivia a l'interior del PP. Si no, al temps.