La dimissió de sis dels quinze membres del secretariat nacional de la CUP culmina una etapa fosca de l'organització, clarament allunyada dels valors i els principis amb què es va presentar a les eleccions del passat 27 de setembre. Durant gairebé nou mesos, la CUP ha posat la política catalana potes enlaire i s'ha situat en el punt central de la majoria de les decisions que s'han adoptat.

Però la perspectiva que dóna el temps transcorregut és enormement cruel amb moltes de les seves decisions: l'independentisme, a què diu pertànyer des del seu vessant antisistema, és avui més dèbil que aquell 27-S malgrat comptar amb 72 diputats, la majoria absoluta de la cambra catalana. En les dues votacions clau de la legislatura, la investidura del president i els pressupostos de la Generalitat, la CUP ha espremut tant Junts pel Sí que la seva posició ha estat aclamada pels partits unionistes i pel govern Rajoy. Aquests sectors i no d'altres han estat els beneficiaris de les seves decisions més transcendents. No és ni tan sols una opinió: és el repàs d'un temps agitat que ha minvat moltes il·lusions independentistes.

En aquest context, l'explosió de la CUP no només era previsible sinó necessària. És probable que canviïn poques coses al si de l'organització anticapitalista, però és important que una minoria qualificada exposi davant de l'opinió pública quin és des de la seva perspectiva el funcionament real de l'organització.

Val la pena quedar-se amb algunes reflexions, sobretot amb aquelles que parlen de l'augment d'actituds sectàries i maquiavèl·liques (encara que no se'ls citi, la dimissió dels sis dirigents cupaires és un missatge clar al col·lectiu d'Endavant, que té en la diputada Anna Gabriel la seva cara més visible); de la necessitat de recuperar un projecte netament democràtic, transparent i assembleari; la crítica a les greus disfuncions democràtiques i, finalment, la defensa d'un necessari canvi de rumb. La setmana vinent, la CUP ha anunciat l'inici del procés per elegir un nou secretariat.

No sembla probable que els que s'han apoderat dels valors de la CUP i que ara dominen amb mà de ferro l'organització permetin un canvi de rumb. Però serà el principi del final. El que ve marcat per fer el contrari del que la majoria dels seus votants estan esperant.