L'independentisme català ha tornat a ser convocat al carrer aquest diumenge, tan sols dos mesos després de l'última gran concentració amb motiu de l'Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya. Si els últims 11-S s'han convertit en una gran imatge plàstica d'una jornada festiva, que era la suma d'una reivindicació pacífica a favor d'un Estat propi i un exemple indiscutible de la vitalitat i imaginació de l'independentisme, amb una forta repercussió internacional, en aquesta ocasió, els organitzadors convoquen en suport dels més de 200 càrrecs electes investigats pel procés independentista.

En un moment en què a l'independentisme català li queden les seves institucions d'autogovern, el seu cohesionat entramat social i una gens dissimulada guerra de guerrilles entre els partits sobiranistes, les entitats convocants, l'ANC, Òmnium i l'Associació de Municipis per l'Indepèndencia (AMI) tornen a prendre el pols al moviment reivindicatiu. El moment no és gens casual: l'Estat ha reforçat la pressió sobre els càrrecs electes, tant els que tenen processos judicials una mica més antics, com els afectats per la consulta participativa del 9-N del 2014, Artur Mas, Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i diversos càrrecs municipals. En total, unes 200 persones figuren per un motiu o un altre en un procediment judicial i estan sent investigades.

L'horitzó del referèndum d'independència que va plantejar el president Puigdemont en la moció de confiança del mes de setembre passat, i li va recordar explícitament aquest dissabte la CUP en comprometre's a rebutjar les esmenes a la totalitat als pressupostos i a facilitar la tramitació dels comptes al Parlament, incrementarà, sens dubte, la tensió entre la Generalitat i el Govern espanyol. Per això el recurs a la mobilització no és gratuït, ni ho és que l'independentisme pretengui tornar a mostrar la seva força en un moment crucial del procés. Sobretot, perquè les divisions polítiques i les discrepàncies entre partits sempre han trobat al carrer una crida a la unitat que ha rebaixat la tensió entre les formacions polítiques.

Aquest és també un dels objectius de la concentració a l'avinguda Maria Cristina, casualment el lloc en què fa 39 anys el president Tarradellas es retrobava amb els catalans a la tornada d'un llarg exili i retornava amb ell la Generalitat i la presidència. Òbviament, per al tronc central del catalanisme molts d'aquells somnis s'han quedat pel camí. D'aquí sorgeixen les propostes de tenir més sobirania política i la constatació d'un model acabat, incapaç, com s'ha vist una vegada i una altra, de solucionar els problemes dels catalans.