Les declaracions de l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero assegurant que a Catalunya hi havia prejudicis respecte al projecte polític de Susana Díaz perquè és dona i andalusa, demostren fins a quin punt es poden tenir molt altes responsabilitats polítiques i no aprendre absolutament res. O bé simplement i planerament, tenir mala fe. Durant més de set anys va ser president del govern espanyol; durant dotze més, secretari general del PSOE i durant 25 diputat en el Congrés, primer per Lleó i més tard per Madrid. Va incomplir promeses que no se li perdonaran mai a Catalunya com la d'aprovar l'Estatut que fos aprovat pel Parlament i va conduir l'economia espanyola al pitjor forat de la seva història en diverses dècades. El balanç desastrós, suma de supèrbia i incapacitats, va acabar a les urnes amb una majoria absoluta del Partit Popular i de Mariano Rajoy.

La seva llavors ministra Carme Chacón, que va morir tràgicament fa unes setmanes, va rebre un suport popular en les eleccions espanyoles del 2008 sense precedents a la circumscripció de Barcelona i el PSC va aconseguir 25 dels 47 diputats en joc a Catalunya. Un resultat mai no assolit pels socialistes catalans i que no va tornar a repetir-se en comicis posteriors. El president de la Generalitat entre el 2006 i el 2010 va ser José Montilla Aguilera, nascut a Iznájar, a la província de Còrdova, i la seva arribada al màxim lloc de representació institucional de Catalunya va ser àmpliament valorada per el que suposava d'integració i cohesió d'una societat, la catalana. Un tercer exemple seria Inés Arrimadas, cap de l'oposició al Parlament de Catalunya i líder de Ciutadans. De 36 anys i nascuda a Jerez de la Frontera, es defineix a ella mateixa com a catalana d'elecció. I sense problemes.

Òbviament, no és, president Zapatero, el fet que sigui dona i andalusa el motiu de les reticències existents a Catalunya cap a Susana Díaz. És l'ús permanent de l'anticatalanisme més visceral a l'hora d'aconseguir vots el que fa aparèixer la presidenta de la Junta d'Andalusia com una política demagoga i, si es pot dir així, en molts aspectes una gran ignorant. No faci demagògia, president, per uns centenars de vots de militants del PSC que pot arreplegar cap a Susana Díaz en les primàries. Les seves responsabilitats passades no tan llunyanes l'obliguen a no atiar l'odi i la confrontació amb mentides que encara que tinguin rèdit electoral deixaran seqüeles. Moderi's, president.