El líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech, ha fet un interessant moviment de peces que rescata Podemos, almenys a Catalunya, d'un cert anonimat en què es troba després del seu frustrant resultat en les eleccions del mes de juny passat, en les quals Pablo Iglesias no va aconseguir el seu objectiu d'efectuar el sorpasso al PSOE. Domènech s'ha proposat per presidir el Congrés dels Diputats, en una curiosa pirueta sobre la base de l'elecció a doble volta, si cap candidat no obté majoria absoluta en la primera votació. La pinça del dirigent de la formació morada té per objectiu apartar el PSOE del duel final que seria, sempre suposadament, entre un candidat de la dreta, PP o Ciutadans, i un altre de l'esquerra. El més cridaner, tanmateix, i el que en principi resta certa credibilitat a la seva candidatura, és que sembla haver-la plantejat més per una ostentació de sortir en els mitjans que de comptar després amb els suports necessaris per a aquesta hipotètica possibilitat.

Així, Domènech ha fet l'anunci a través d'un comunicat i ràpidament ha anat a rematar-lo l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Demanant el vot dels socialistes? No. Assenyalant que Catalunya té la clau per disputar la presidència del Congrés al PP i, en conseqüència, esperaven una resposta positiva d'ERC i de CiU (la U, d'Unió, és d'ella tot i que no està amb CDC) per ultrapassar un candidat socialista. Joan Tardà, un polític que no sol mossegar-se la llengua, ha demanat a Colau que "no emmerdi" ERC en les negociacions que puguin tenir amb el PSOE i Francesc Homs s'ha mostrat sorprès.

Una primera consideració de caràcter general: sembla obvi que la Cambra està literalment dividida en dues meitats i l'esquerra i els partits nacionalistes i independentistes haurien de fer el possible perquè PP i Ciutadans no tinguessin a la Taula del Congrés una majoria que no tenen en el Parlament. D'aquí que Esquerra i Convergència hagin de donar un vot gratis a Domènech pel simple fet de ser català hi ha un abisme. Quin suport ha donat Catalunya Sí que es Pot al Govern i a Junts pel Sí en el Parlament des que va començar la legislatura a Catalunya? Esclar que és legítim intentar tombar permanentment el govern, com a partit d'oposició que són els comuns, i també votar separadament totes les qüestions importants. Per no parlar de l'oberta discrepància en el full de ruta independentista. Això està allà. Una altra cosa és que molesti que es digui i, en nom d'una hipotètica política de nova fraternitat, es prefereixi mirar cap a un altre costat.