Encara que no consta, és molt probable que l'ex-ministre d'Educació José Ignacio Wert, sorneguer com és i amb un humor no apte per a tots els públics, proferís una de les seves clàssiques envestides quan va saber que Mariano Rajoy havia anunciat al matí al Congrés dels Diputats que deixava sense efecte les famoses revàlides d'ESO i de Batxillerat que havien d'entrar en vigor en els propers mesos. Potser, fins i tot, amb el seu feridor menyspreu intel·lectual que tant l'ha perjudicat hagi oblidat el premi que té des d'agost de l'any passat a París gràcies als serveis prestats al PP, que no pas a Espanya, ja que ha estat un dels pitjors ministres d'Educació dels últims 40 anys.

No hi haurà revàlides i és un petit triomf de la comunitat educativa i dels partits de l'oposició. També l'únic regal amb què va obsequiar el president del Grup Parlamentari Socialista, Antonio Hernando, conegut entre els seus propis correligionaris com el traïdor, per la facilitat amb què ha passat del 'no' al 'sí' i, quasi quasi, a no saludar-se amb Pedro Sánchez, de qui era el seu segon al Congrés fa un parell de setmanes. Potser per això, Mariano Rajoy no va ser ni generós amb ell, en part perquè no té res a agrair-li i també perquè a aquest PSOE el té collat, collat. La suspensió de les revàlides com a únic compromís per a qui va firmar un document amb els altres partits de l'oposició comprometent-se a fer possible la supressió de la llei no sembla precisament un gran triomf. Però bé, això és el que té gestionar a més un resultat electoral: passar una certa vergonya i que no et facin ni cas.

I el que és pitjor, Wert trencant-se de riure des del seu palau de l'Avinguda Foch de París, residència de la qual gaudeix com a ambaixador d'Espanya davant de l'OCDE al costat dels 10.000 euros mensuals que cobra més despeses de representació. Centenars de milers d'euros gastats per a reformes del jardí i altres minúcies a banda. Això sí. Sap estar callat, cosa que era impossible quan exercia de ministre plenipotenciari en Educació i un dia s'aixecava volent espanyolitzar els nens catalans i l'endemà obrint una crisi amb els rectors. El PP i Rajoy (els altres també) van acabar cansats de Wert. O això deien quan recordaven l'arrogància i les formes despòtiques de qui acabaria sent la seva dona, Montserrat Gomendio, la jefa. Però què carai, avui estan tots dos a París, ella a l'OCDE i ell com a ambaixador. No és segur que l'èxit tingui premi, però, en el seu cas, el que sí que va tenir èxit va ser el fracàs. El que hem acabat pagant tots. Bé, tots no. Ells no.