Amb l'inici de la sessió d'investidura de Mariano Rajoy aquest dimarts i el més que previsible 'no' de la majoria del Congrés dels Diputats, el líder socialista haurà pres plena venjança de la humiliació a què el va sotmetre el president del govern en funcions el mes de març passat durant una sessió parlamentària idèntica, amb l'única excepció que el candidat a la investidura llavors era Pedro Sánchez. L'última escena de cortesia parlamentària entre Rajoy i Sánchez ha tingut lloc aquest dilluns amb una cita intranscendent que no ha servit per moure als socialistes del 'no'.

Espanya no tindrà govern aquesta setmana, i encara que ara les apostes passen a les setmanes immediatament posteriors a les eleccions basques i gallegues (el 25-S) i també a la moció de confiança del president Puigdemont (28-S), el cert és que qualsevol especulació del que succeirà llavors és una quimera. També serà la primera vegada que la Diada se celebrarà amb un govern en funcions a Espanya, una circumstància que donarà un aire de provisionalitat a la resposta del govern del Partit Popular i també dels partits espanyols, tancats en un laberint del qual no saben trobar la porta de sortida.

Són tres les coses que caldrà seguir amb atenció en aquesta investidura: el nivell d'agressivitat entre Rajoy i Sánchez, ja que marcarà si existeixen o no portes obertes per no fer desencaminar la legislatura. Quin nivell de complicitat són capaços d'exhibir Rajoy i Rivera, sobretot després que el líder de Ciutadans hagi hagut d'empassar-se sencer el gripau que el líder del PP no seria president amb els seus vots i també hagi hagut de rebaixar les seves propostes de regeneració democràtica. I, finalment, comprovar com encaixa Rajoy les peticions que pugui tenir des de la tribuna d'oradors de deixar pas un altre dirigent del seu partit si vol salvar, en un futur, la investidura.

Respecte a Catalunya, no existeix expectativa de cap avenç després de l'acord entre PP i Ciutadans de no permetre un referèndum i el compromís d'actuar decididament contra la immersió lingüística. El contrari seria tota una novetat i la política espanyola, de novetats, fa temps que n'ofereix molt poques com han ressaltat aquestes últimes 24 hores des del Financial Times i el The New York Times. I és que, mentre a Espanya la premsa de paper dispara contra Sánchez per no haver-se rendit al PP, a l'estranger es destaca la incapacitat política. Un matís important.