Barcelona ha viscut aquest dilluns la sisena jornada de vaga de metro en vuit setmanes, amb aturades intermitents en les hores punta que han provocat greus trastorns als usuaris. Aquesta notícia, sens dubte greu i reprovable pel mal enorme que causa a la mobilitat dels barcelonins, sembla no tenir ni pare ni mare. Fins i tot pitjor, el govern de la ciutat ha aconseguit que desaparegui del relat informatiu del dia a dia, ja que es desconeix quins passos està fent per solucionar el caos generat i de l'únic que s'informa és que les converses entre l'empresa municipal i els sindicats no avancen. No hem vist tampoc l'alcaldessa de la ciutat expressar una gran preocupació ni a través de les xarxes socials, en les que és una usuària activa quan li interessa, ni implicant-se directament a la solució del problema.

El més preocupant, sense restar cap importància a l'afectació que està tenint la vaga sobre desenes de milers de ciutadans que no estan rebent la més mínima informació, és que en el problema del metro plou sobre mullat. La setmana passada es va clausurar, a la fi, la presó Model de Barcelona. Una reivindicació llargament perseguida per governs diferents i que el conseller de Justícia, Carles Mundó, ha aconseguit dur a bon port. Bé sigui perquè les negociacions amb els sindicats de la presó no eren fàcils o per altres qüestions, Colau ha tingut un paper molt menor aquestes últimes setmanes. Tant és així que encara que la Generalitat lliurarà les claus de la presó el pròxim 1 de gener, l'Ajuntament ha fet saber que no decidirà el seu futur definitiu fins al pròxim mandat municipal. Esperar sembla ser l'estratègia davant de qualsevol decisió.

Per no parlar de la paralització de les obres de les Glòries, un projecte que és imprescindible culminar i que està enmig d'una gran nebulosa. O el conflicte amb el gremi d'hotels, que l'acusa directament de deteriorar la imatge de Barcelona. Si en aquests problemes ciutadans el paper de l'alcaldia ha brillat per la seva absència, sí que s'ha pogut veure l'alcaldessa aquestes últimes setmanes en inauguracions diverses d'una certa projecció de la seva imatge pública com la conferència de ciutats amb l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, o un nou edifici a l'Hospital del Mar. Tot això està molt bé i a Colau li toca ser-hi. Però és hora que a la seva agenda mediàtica incorpori també els problemes dels barcelonins. Difícils i complexos, sens dubte, però que necessiten del timó ferm en una ciutat el lideratge real de la qual a l'hora de solucionar els problemes dels ciutadans brilla per la seva absència.