El Govern espanyol ha utilitzat tota la maquinària diplomàtica i ha aconseguit cancel·lar el viatge que havia de fer d'aquí a una setmana una delegació empresarial catalana encapçalada pel president Puigdemont i, segurament, amb altres membres del seu govern al Marroc. Puigdemont no viatjarà a Casablanca i Rabat, ja que de cop la seva agenda de reunions institucionals ha desaparegut. El problema és que Puigdemont no viatjava sol, sinó que la missió comercial era fruit d'un acord dels governs català i de Flandes, i també hi viatjava el president d'aquella regió flamenca i una delegació empresarial; la qual cosa ha motivat que la premsa belga hagi parlat obertament de pressions del Govern espanyol al Marroc i hagi expressat la seva sorpresa i enuig.

No cal ser gaire perspicaç per endevinar el que deu haver passat. Entre altres coses, perquè viatjar al Marroc no és com fer-ho a un país occidental i les relacions entre ambdós regnes estan regides de fa dècades a partir de solucions polítiques sempre encaixades a través d'acords econòmics. Ja ho va dir l'exministre d'Exteriors José Manuel García-Margallo, Espanya ha adquirit nombrosos deutes a l'estranger amb els favors que ha demanat per aturar el procés català i és del tot evident que aquest és tan sols un cas més. El més paradoxal de tot és que, per a aquest viatge, el Govern català havia fet un seguiment disciplinat de com vol el Ministeri d'Exteriors que es facin els viatges fora de les fronteres espanyoles. Vaja, que no passés com quan Puigdemont es va entrevistar amb l'expresident dels Estats Units Jimmy Carter a la seva fundació d'Atlanta, que quan se'n va assabentar ja no hi va poder fer res, o quan es va celebrar la reunió amb l'expresident de la Comissió Europea, Romano Prodi.

En aquest cas, la Generalitat ha seguit tot el protocol: ho va comunicar a Exteriors, va dir que era una missió empresarial catalanoflamenca, va demanar ajut a l'ambaixada d'Espanya al Marroc -cosa que, d'altra banda, han fet tots els presidents de la Generalitat sempre que hi han viatjat, ja que el règim alauita és molt estricte en els contactes que Espanya no permet- i es va limitar a esperar la resposta. Va arribar divendres via Govern marroquí: cap responsable polític marroquí, del nivell que sigui, estarà lliure entre els dies 7 i 9 de maig per rebre els presidents de Catalunya i Flandes i els més de 30 empresaris de la missió comercial. Per això, l'agència oficial belga i la televisió pública d'aquell país han reaccionat amb sorpresa. I el partit del Govern flamenc parla de diplomàcia destructiva. Un concepte, potser, que caldrà retenir.

Per cert, els empresaris no eren independentistes. Sinó que eren empresaris. Algú a Madrid també hauria d'haver tingut això en compte.