La política catalana es mou des de dijous passat en quatre plans informatius diferents: el Govern detingut a sengles presons de Madrid, el Govern exiliat a Brussel·les, les mobilitzacions fetes les últimes hores i les previstes per a la setmana que ve i els preparatius per a les eleccions del 21 de desembre. L'impacte de l'entrada a les presons de la Comunitat de Madrid, a Estremera i Meco, del vicepresident Oriol Junqueras i de set consellers ha estat enorme. Un cop de maça que perseguirà sempre més la democràcia espanyola i la generació de polítics i líders d'opinió que han afavorit la solució judicial i policial davant la solució política. Ja sé que el soroll existent avui a Madrid no és aquest i, al revés, hi ha una percepció equivocada d'haver esclafat els catalans. D'haver escapçat el bloc independentista que d'un dia per l'altre ha perdut tot el seu Estat Major. L'independentisme ha demostrat amb escreix una capacitat de regenerar-se que desmenteix aquesta anàlisi.

El segon pla és el del Govern a l'exili. La jutgessa Carmen Lamela ha dictat ordre de detenció del president Puigdemont i dels consellers que s'han quedat amb ell a Bèlgica, en principi, Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig. Les euroordres han estat cursades pels delictes de rebel·lió, sedició, malversació, prevaricació i desobediència i la Fiscalia federal belga podria enviar la documentació a un jutge d'instrucció aquest mateix cap de setmana. S'obrirà a partir de llavors un escenari, en principi incert, per totes dues parts. Quan siguin citats, Puigdemont i els consellers es presentaran davant de la justícia belga. Quina serà l'actitud del magistrat? Els farà ingressar a la presó o els deixarà en llibertat? Tant en un supòsit com en l'altre, la decisió sobre l'extradició no serà immediata, ja que el jutge disposa de fins a dos mesos per pronunciar-se. Tenint en compte que el president i els consellers que han pres la via de l'exili han posat l'accent que no volen eludir la justícia, sinó denunciar la parcialitat de la justícia espanyola, la decisió que vagi adoptant a cada pas Bèlgica tindrà un impacte important sobre els consellers empresonats a Madrid.

Les mobilitzacions. La gran carta sempre de l'independentisme, capaç de superar fins ara tots els reptes que s'ha fixat. Aquest divendres ha omplert les places de nombroses ciutats de Catalunya en una nova exhibició de fortalesa. El repte de convertir el proper 11 de novembre en una Diada com les de cada 11 de setembre és el pròxim objectiu de l'ANC i Òmnium. Per entremig hi haurà "l'aturada general de país" convocada a imitació de la que es va celebrar el 3 d'octubre passat, dos dies després del referèndum, i que va paralitzar Catalunya. Els organitzadors de la "setmana de la llibertat" disposen de menys temps i menys instruments que en mobilitzacions precedents i per això serà un bon termòmetre de la capacitat de resistència de l'independentisme. També per avaluar fins on la irritació existent té un fort component de mobilització al carrer.

Finalment, hi ha els preparatius de les eleccions del 21 de desembre. L'independentisme manté discretament converses sobre com es visualitza l'acord entre les diverses formacions. I com juguen en una o en diverses candidatures, Puigdemont, Junqueras, Carme Forcadell, els consellers detinguts o exiliats i els Jordis, a la presó a Soto del Real des del 16 d'octubre passat. En aquest moment, la possibilitat més realista és que no es forgi una candidatura com la que es va produir el 2015 amb Junts pel Sí. Esquerra ni la vol ni la veu i així ho ha deixat clar Oriol Junqueras els dies abans d'entrar a la presó. Fins fa unes hores, aquesta també era la posició del PDeCAT, encara que ha virat. El pas endavant de Puigdemont oferint-se a ser candidat, té força per canviar la inèrcia que hi havia? Ningú no ho sap amb certesa absoluta. Però el temps corre, ja que les coalicions es tanquen dimarts i el "testament polític" de Junqueras ha ungit Marta Rovira com la persona que ha de guiar aquest temps la nau republicana.