Entre aquest dimarts i dijous, el rei Felip durà a terme una ronda de converses amb els líders polítics que van obtenir representació parlamentària en les eleccions del passat 26 de juny per intentar proposar a la presidenta de les Corts un candidat a president del govern espanyol. Ara com ara l'única opció factible és el president en funcions, Mariano Rajoy, encara que aquest, a mesura que han anat passant les setmanes des del 26-J, ha anat fent passos enrere a l'hora de confirmar si acceptaria o no l'encàrrec del monarca. Tenint en compte que ja hi ha un precedent, després de les eleccions del passat 20 de desembre, quan no va acceptar l'encàrrec en no comptar amb prou suports parlamentaris, bé podria tornar a repetir la jugada aquest mateix dijous.

El cert és que la política espanyola sembla haver entrat en un bucle infinit en què cap dels quatre grans partits no fan un moviment significatiu per desbloquejar la situació. Quins serien els quatre moviments guanyadors d'una manera automàtica? Per al Partit Popular, entregar el cap de Mariano Rajoy. Un moviment d'aquest calibre donaria automàticament els vots afirmatius que necessita Ciutadans i el PSOE es veuria obligat a moure peça, si no de tot el grup sí per part d'uns quants diputats. I per a Ciutadans? Si la formació d'Albert Rivera acceptés passar per l'adreçador, com li demana el PP sense fer cap concessió, la investidura de Rajoy trobaria una pista d'aterratge. De fet, a C's s'oloren que aquest pot ser l'únic desenllaç que els quedi si aquell empresariat que s'ha trobat tan còmode amb la formació taronja acaba realitzant un nou pas de rosca.

Els altres moviments que desbloquejarien la situació es troben en l'espai de l'esquerra. El PSOE en té dos: donar suport a Rajoy, cosa que diu que no farà, o demostrar coratge per aglutinar l'esquerra, cosa que els barons socialistes rebutgen i Pedro Sánchez, malferit, no sembla sentir-se amb ànim d'emprendre. Només un moviment ràpid i sense condicions de Podemos, avui descartable, donaria a Sánchez l'impuls que li manca.

En conseqüència, l'esperit de les terceres eleccions sobrevolarà des d'aquest dimarts la Zarzuela. I, al final, potser a tots els actors d'aquesta comèdia els acaba semblant molt més còmode anar a uns nous comicis que pactar i negociar. Això, a banda que, en un Madrid amb un govern en funcions, la notícia potser no acabi estant en la investidura sinó al ple del Parlament de Catalunya i el possible i anunciat desafiament al Tribunal Constitucional.