Només en un moment en què la classe política és tan mediocre, la presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, que ha fet de l'anticatalanisme la divisa de la seva actuació, pot venir a Barcelona a demanar suport per a la seva candidatura a la secretaria general del PSOE. I, a més, tenir la gosadia d'assegurar que té la fórmula màgica per a la solució al contenciós entre Catalunya i Espanya: diàleg, negociació i pacte. Diàleg, amb qui?; negociació, amb qui?; i pacte, amb qui?. La política andalusa, que es va reunir a Barcelona amb militants socialistes propers a la seva candidatura, va assegurar que seria part activa en la solució del conflicte.

En espera que els seus dos adversaris, Patxi López i Pedro Sánchez, ofereixin la seva fórmula política per a Catalunya i en un moment en què els dirigents socialistes semblen tenir pocs dubtes pel que fa a la victòria de la dirigent andalusa, val la pena ressaltar l'important dèficit de la política espanyola que o bé és declarativa o si no és judicial. On no n'arriba una, arriba l'altra. Tot, menys fer política: diàleg, negociació i pacte. S'atribueix al primer secretari del PSC, Miquel Iceta, a una distància sideral del nivell polític de Susana Díaz, la següent explicació a un dels seus col·laboradors sobre com s'havien de dur a terme els pactes postelectorals després del pobre resultat de les passades municipals: "Jo ja li ho he dit [als del PSC]: on hi hagi una cadira, asseieu-vos-hi". En un moment en què el PSC va deixar de ser hegemònic en molts consistoris i va passar a ser partit frontissa no tenia més remei que obrir-se a pactes el més polièdrics possibles.

El PSOE té un problema enorme de pèrdua de lideratge a l'esquerra, de desconnexió amb els sectors emergents de la societat i de falta de discurs. Per això el seu espai s'ha anat reduint i ha sorgit Podemos. S'ha imposat així la via més jacobina del partit, oblidant que serà impossible que governin Espanya disputant l'últim lloc al Partit Popular a Catalunya i al País Basc. Si no inverteixen aquesta situació hi haurà Partit Popular al govern espanyol durant molts anys. És així de senzill i si no només cal repassar els resultats electorals des del 1977. El problema és com es reconverteix una líder que ha fet de la demagògia i l'anticatalanisme el seu discurs gairebé únic durant els últims anys. I que ha manifestat que les reivindicacions catalanes pretenen fonamentalment drenar els estalvis dels andalusos.