La declaració d'inconstitucionalitat de l'amnistia fiscal aprovada pel govern del Partit Popular el març de 2012 és una sonora plantofada al rostre del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. Arriba la decisió del Tribunal Constitucional cinc anys després de la presentació del recurs per part del PSOE i no suposa que tingui caràcter retroactiu sobre els expedients de les 30.000 persones que s'hi van acollir. És, sens dubte, aquesta situació la més escandalosa de totes. La que permetrà, més enllà de la sentència emesa per l'Alt Tribunal i després d'uns dies del consegüent enrenou informatiu, que tots aquells que es van acollir a una regularització dels diners que tenien a l'estranger abonant al Fisc una quota del 10% s'hagin estalviat pagar el 43%.

El fet que amb el pas dels anys s'hagi anat sabent que algunes de les persones que es van acollir a l'amnistia del PP acabarien involucrades en casos de corrupció ha fet encara més una sensació de podridura del sistema. També, per què no dir-ho, una sensació de vergonya per una decisió que el temps ha demostrat que era sens dubte injustificada i innecessària. Avui sabem que, a més, era il·legal, una cosa que no deixa de sorprendre en un govern que fa ostentació pública d'un estricte compromís amb la legalitat. Els magistrats proposats pel PP i el PSOE han acordat per unanimitat que contradiu articles de la Constitució ja que, en contra de lluitar contra el frau fiscal, va permetre que els defraudadors se n'aprofitessin.

El ministre d'Hisenda, tan loquaç en altres ocasions, ha mantingut un silenci sepulcral i el portaveu ha estat el ministre de Justícia, cridat a apagar els incendis que li toquen i els que no. Els tècnics d'Hisenda han demanat la dimissió de Montoro així com el conjunt de l'oposició. Ciutadans s'ha limitat a demanar explicacions i a veure com s'escampa l'allau de crítiques sobre el ministre. És obvi que Montoro no hauria de seguir ni un minut més al capdavant del Ministeri. Com pot romandre al capdavant de la Hisenda pública aquell a qui el Tribunal Constitucional ha assenyalat com el responsable del frau organitzat més gran fora de la llei però sota l'empara de la llei?