Quan el cantautor Lluís Llach, avui parlamentari de la candidatura electoral de Junts pel Sí a la Cambra catalana va escriure el 1974 una de les seves cançons més reconegudes, Silenci, poc podia imaginar-se que aquells versos en què diu "Si m'heu de fer callar/ que sigui ara,/ ara que no puc dir no,/ i res teniu per comprar-me" els tornaria a viure en carn pròpia amb la desproporcionada campanya que ha patit en les últimes hores a les xarxes socials, en molts mitjans escrits, a la ràdio i la televisió, en els quals ha estat titllat obertament de feixista i autoritari. No han estat quatre energúmens amagant-se darrere de l'anonimat sinó dirigents polítics de l'unionisme i d'entitats afins. Fins i tot s'hi ha afegit Lluís Rabell, el cap de files de Catalunya Sí que es Pot al Parlament.

Al món accelerat de la informació en què vivim algú va voler veure un nou cas Santiago Vidal -l'exsenador d'Esquerra Republicana que va dimitir després d'haver fabulat en diverses ocasions sobre presumptes plans del Govern per dur a terme la desconnexió de Catalunya d'Espanya- i es va llançar a la jugular de Llach, per diversos comentaris formulats en diferents conferències pronunciades en els últims mesos. En aquestes intervencions, Llach explicava als assistents que el Parlament tenia intenció d'aprovar les denominades lleis de transitorietat jurídica, conegudes també com les lleis de desconnexió, i que vetllaria pel seu compliment. En aquest context, afegia que els funcionaris també haurien de complir-les una vegada fossin aprovades.

Que un diputat independentista defensi el compliment d'una llei, per molt controvertida que sigui i més enllà del que pugui dir el Tribunal Constitucional, no hauria de ser motiu de cap gran escàndol. De fet, no un diputat sinó el mateix president de la Generalitat i el conjunt del Govern ha rebut d'una manera individualitzada fins a cinc citacions del Constitucional -n'hi ha que n'han rebut sis- amb advertiment d'incórrer en delicte penal si no s'atenen els seus escrits. Per no parlar de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, amb dues imputacions penals per davant, diversos membres de la Mesa en idèntica situació i el president Mas i membres del seu govern ja jutjats i condemnats. Una altra cosa és que es vulgui, per part dels que critiquen Llach d'una manera furibunda, provocar un enfrontament entre el Govern, la majoria del Parlament i els funcionaris fent presoners aquests últims. Una tàctica massa vella perquè realment pugui impressionar a hores d'ara.