La sentència de l'Audiència de Palma que bàsicament condemna a una multa la infanta Cristina i a sis anys i tres mesos de presó el seu espòs, Iñaki Undargarin, no aclareix els principals interrogants des que es va conèixer el cas ara fa deu anys. El primer ja va quedar fora de qualsevol iniciativa processal i afecta el paper del rei emèrit, Joan Carles I, en tota la posta en funcionament i desenvolupament dels delictes pels quals el tribunal acaba enviant a la presó l'exduc de Palma. El segon, el paper real de les diferents personalitats que apareixen a la trama i el comportament de la Fiscalia, de vegades, aparentment, actuant més com a suport d'una institució que de l'interès general. Entenent per això últim, és clar, el vetllar i protegir els interessos del conjunt dels ciutadans.

Hi ha sentència, però el cas només es tanca judicialment parlant. El debat que ara s'obre o es pot obrir té a veure sobretot, amb la capacitat de l'actual rei d'Espanya, Felip VI, per arrelar novament la monarquia com la forma preferida dels ciutadans per a la direcció de l'Estat. Perquè, al final, el judici a l'Audiència de Palma, que va asseure per primera vegada al banc dels acusats una filla de rei i també germana de rei, i molt abans la causa oberta pel jutge Castro, l'instructor del cas Nóos, ha transcorregut en paral·lel al judici mediàtic, a la disputa entre fiscal (Horrach) i jutge (Castro), a diferents pronunciaments imprudents d'una part de la classe política -Govern espanyol inclòs-, desitjosa d'exonerar la Infanta, i tancar el cas com més aviat millor. En aquest repàs, cal esmentar també tota mena de pressions des de Madrid a la mateixa infanta Cristina perquè trenqués el seu matrimoni i renunciés als drets dinàstics. La filla menor del Rei emèrit ha assumit la línia de defensa de l'anterior Casa Reial, la del seu pare, i dels seus lletrats, Roca, Molins i Silva, però no ha cedit a abandonar al seu albir Undargarin.

L'entrada d'Undargarin a presó en les pròximes dates posarà punt final a una sentència que deixa molta gent descontenta i que també té una part de l'opinió pública convençuda que la Justícia no és igual per a tothom. Hi cal afegir que serà per sempre una taca negra per a la monarquia espanyola contemporània. El fet que el CIS hagi deixat d'aportar dades sobre la valoració de la institució i el seu màxim responsable pot fer pensar que encara li falta molt per recuperar la popularitat de la qual va gaudir dècades enrere. I no està clar que aquesta sentència ajudi a millorar-ne la valoració.