La decisió del Tribunal Europeu dels Drets Humans favorable a l'expresident del Parlament basc, Juan María Atutxa, i dos membres de la Mesa, Gorka Knörr i Kontxi Bilbao, suposa una desautorització explícita i contundent del Govern espanyol, de la seva justícia a través del Tribunal Suprem que va dictar la sentència d'inhabilitació dels tres diputats i, finalment, també del Tribunal Constitucional, que els va denegar l'empara. Atutxa, Knörr i Bilbao poden respirar tranquils. Han passat 14 anys però el tribunal d'Estrasburg ha tornat les coses al lloc del que no haurien d'haver sortit mai: no hi havia un marc jurídic per acusar-los de desobediència a una autoritat judicial i molt menys per inhabilitar els tres parlamentaris bascos per no haver dissolt el grup de Sozialista Abertzaleak (SA).

Fa falta situar-se per uns instants en la situació política de fa més d'una dècada: eren anys de mando en plaza de Jaime Mayor Oreja al Partit Popular del País Basc i d'una forta aliança personal i política amb el llavors líder socialista Nicolás Redondo Terreros. Els dos tenien un idèntic objectiu: desallotjar l'esquerra abertzale de les institucions propiciant-ne la il·legalització. Una cosa que anys més tard acabaria donant el seu rèdit amb l'arribada del socialista Patxi López a la presidència del govern basc de la mà del PP. Atutxa, Knörr i Bilbao van desobeir la sentència del Suprem, la inhabilitació va trastocar les seves vides polítiques i també personals. Van perdre molt i, potser, per això aquest dimarts la seva satisfacció era més gran. Diguin el que diguin uns i d'altres, aquella sentència no tenia consistència i l'actuació del Constitucional en denegar-los l'empara ha estat definitiva. Veurem, d'aquí a uns anys, com la justícia europea inicia un procés similar de desimputació del que han fallat els tribunals espanyols amb motiu del procés independentista català.

L'Estat ha estat multat amb un euro, una quantitat simbòlica però que a l'Espanya actual no s'ha de menysprear ja que, paradoxes de la vida, fa molt pocs dies el Banc Santander va poder comprar per aquesta quantitat el Popular. Corren mals temps per a la justícia espanyola amb un responable polític, el ministre de Justícia Rafael Catalá, reprovat pel Congrés dels Diputats, igual que el Fiscal General de l'Estat, José Manuel Maza. La moció de censura presentada per Pablo Iglesias contra Mariano Rajoy ens ha deixat, en la primera jornada d'aquest dimarts, sobretot tres carpetes a sobre de la taula: la corrupció política, el problema territorial espanyol i el descrèdit de la justícia. Tot això entre greus acusacions per la falta d'independència del poder judicial i el qüestionament de les seves sentències fruit de la politització existent. Iglesias no desallotjarà Rajoy de la Moncloa amb aquesta moció. Però això ja se sabia. La solitud política del president espanyol, amb l'únic suport inqüestionable de Ciutadans, pot ser fruit d'un dia o un símptoma d'una nova legislatura. Si és això últim, Rajoy té motius per estar preocupat.