Diuen els que saben dels baixos fons de l'Estat espanyol que els comissaris Marcelino Martín Blas i José Manuel Villarejo han tingut sota el seu radar i durant diverses dècades molts dels assumptes més delicats de la Policia. Aquells que pel caràcter secret de les persones afectades de vegades es publicaven i moltes altres servien com a material perillós que era utilitzat per les clavegueres de l'Estat. Martín Blas ha estat aquest dimarts al Parlament en el marc de la comissió d'investigació sobre la denominada Operació Catalunya i encara que un, a hores d'ara, és molt escèptic davant el que s'afirma i el que es nega, sí que criden l'atenció algunes de les afirmacions contundents d'aquest comissari jubilat.

Primer: no tot el que es publica com a informes policials són en realitat informes policials. O sigui, que hi ha molt gat per llebre. Això ja ho sabíem. Però ara, a més, sabem que, per utilitzar les seves mateixes paraules, algú posa "sal" i "pebre" perquè tinguin més impacte mediàtic. Així es poden dinamitar campanyes electorals, com la de les eleccions catalanes del 2012, amb informes falsos com el dels comptes a l'estranger d'Artur Mas. I hem d'esperar cinc anys perquè una persona com Martín Blas digui que ell hagués detingut la persona que va fer l'informe fals. Està molt bé que se sinceri al Parlament o que faci el que li vingui de gust. Però el mal ja està fet i no només ningú del Govern espanyol se n'ha disculpat sinó que molts ciutadans tampoc no s'han de creure que sigui veritat. Alguna cosa hi ha d'haver quan s'ha publicat; els poderosos, ja se sap, han de pensar molts.

El cert és que un pot imaginar-se una carpeta policial en algun soterrani on es guarden els secrets més vigilats amb aquest expedient i un full al costat amb el segell: "Cas no resolt. Arxivat". Ha de ser el més còmode per a tothom, perquè el mal ja s'ha fet i l'objectiu polític s'ha aconseguit. No hi ha cap detingut, és clar. Ni cap interès policial a seguir el cas. El cert és que en un país en què les comissions d'investigació serveixen per a bastant poc, entre altres coses perquè la capacitat per arribar al final de les investigacions és força limitada, aquesta no serà una excepció. No sabrem tota la dimensió de l'Operació Catalunya. Però amb el que van explicant uns i altres tindrem prou per desitjar que per higiene democràtica mai més no es torni a repetir.