La política fa estranys companys de viatge. És el mínim que es pot pensar després que el president de Ciutadans, Albert Rivera, ha assegurat que compta amb els diputats de Catalunya Sí Que Es Pot per conformar en el futur una nova majoria al Parlament i desplaçar l'independentisme de la Generalitat i del Govern. Bon dialèctic com és, trobarà, sens dubte, moltes explicacions per a la petició de mà llançada a través dels mitjans als diputats dels comuns al Parlament, Lluís Rabell, Joan Coscubiela, etc. Però la política contorsionista també té el seu límit: amb Cristina Cifuentes a la Comunitat de Madrid, amb Susana Díaz a Andalusia i amb els comuns a Catalunya potser és un conglomerat inabastable per a qui nega a Pablo Iglesias no només els seus vots sinó fins i tot asseure's a parlar d'una moció de censura a Mariano Rajoy.
Potser, les coses seran molt més senzilles, ja que les declaracions es van fer després d'una visita a la seu del Foment del Treball Nacional, a la qual va anar acompanyat d'Inés Arrimadas, i on va ser rebut, entre altres, pel president de la patronal, Joaquim Gay de Montellà. Què vol Foment del Treball? Que el procés descarrili com sigui i que el referèndum que volen dur a terme Puigdemont i Junqueras no sigui convocat. Si per aconseguir-ho cal que Rivera faci una picada d'ull als comuns és tan sols un mal menor. O potser no està al capdavant de la plaça de Sant Jaume Ada Colau governant la ciutat de Barcelona i amb una complicitat important de la patronal catalana que mira cap a un altre costat quan les coses no li agraden?
Rivera ha après de pressa el joc de la política encara que fins ara la seva formació hagi servit més per apuntalar governs que per canviar-los. Segurament és el que s'espera d'un partit frontissa i molt proper a l'establishment polític. A Catalunya, tanmateix, no vol conformar-se amb les engrunes i aspira, com a segon partit del Parlament, a aglutinar tota l'oposició. La seva aposta és tan alta com improbable encara que mentrestant vulgui jugar a situar en una posició incòmoda els comuns, que fugen d'alinear-se davant del referèndum en un espai o un altre.