Amb la convocatòria per al dia 16 vinent de la primera reunió de la mesa del Parlament per part de la presidenta, Carme Forcadell, es pot considerar obert el període de sessions més intens de la vida política catalana, que durarà, en el format actual, fins a l'1 d'octubre, data en què hi ha anunciat el referèndum d'independència de Catalunya. Forcadell, sobre la qual recauen moltes de les mirades, atès que les lleis per les quals ha de transitar el referèndum i la nova legalitat passen obligatòriament per l'hemicicle, ha mogut peça.

I quan l'ha mogut, ha revelat la primera dada informativa del curs: encara que la llei del referèndum va entrar a finals del mes de juliol al registre del Parlament, presentada conjuntament per Junts pel Sí i la CUP, la seva tramitació no es donarà per iniciada el dia 16, ja que no s'ha incorporat a l'ordre del dia d'aquesta reunió. Amb aquest moviment, més tàctic que una altra cosa, el Parlament i el Govern miren d'ajustar al màxim els tres tràmits que inexorablement s'han de produir: la tramitació de la proposició de llei per part de la mesa, l'aprovació pel Parlament i la firma del decret de convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre per part del president Puigdemont i, segurament, de tots els membres del Govern.

Si anem a l'últim referèndum celebrat a Catalunya, el del malastruc Estatut d'Autonomia del 2006, l'aleshores president de la Generalitat Pasqual Maragall el va convocar per al 18 de juny del 2006 i va firmar el decret corresponent just un mes abans, el 18 de maig. Un calendari idèntic portaria el president Carles Puigdemont a firmar el decret de convocatòria el 31 d'agost, comptant que el mes de setembre té 30 dies. En tot cas, la maquinària ha reprès el moviment a un ritme lent, ara per ara, i anirà agafant velocitat cap a la que ha de ser la batalla de totes les batalles: el referèndum de l'1 d'octubre.