El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, ha posat a l'Estat espanyol en una selva de difícil sortida amb la seva insòlita decisió de citar un total de 712 alcaldes —gairebé el 75% dels màxims responsables dels consistoris catalans— en qualitat d'investigats per donar suport al referèndum i, simultàniament, ordenar als Mossos d'Esquadra que, si es neguen a comparèixer, siguin detinguts i conduïts davant de les fiscalies provincials corresponents. En una partida complicada i complexa com l'actual entre l'Estat espanyol i Catalunya i que té per objecte dels primers impedir tant sí com no el referèndum de l'1 d'octubre i dels segons mantenir-lo contra vent i marea, el moviment de Maza, òbviament d'acord amb el govern espanyol, és un disbarat judicial i una atzagaiada política. El que en el llenguatge col·loquial podríem denominar un autogol, ja que les costures de l'estat de dret salten pels aires amb una decisió que no té precedents en democràcies liberals amb càrrecs electes i que són molt més pròpies d'altres latituds.

Si Mariano Rajoy pretenia situar les demandes catalanes en el focus internacional, certament ho ha aconseguit. Després que Le Monde, The New York Times o Bloomberg li hagin demanat en les últimes hores de pactar un referèndum amb el Govern català, aquest dimecres, una vegada va ser coneguda la decisió de la Fiscalia que podria acabar amb centenars d'alcaldes a la presó, la perplexitat va pujar un esglaó. Ja no va afectar tan sols la posició dels mitjans de comunicació internacionals sinó que la prestigiosa Human Rights Watch (HRW, Observatori dels Drets Humans), la potent ONG destinada a defensar els drets humans per tot el món, a semblança d'Amnistia Internacional, es va preguntar en el seu compte de Twitter: Amenacen els fiscals espanyols amb arrestar centenars d'alcaldes proreferèndum? Una imatge de la Diada de dilluns passat servia d'il·lustració a l'inequívoc pronunciament encara que sigui en forma de pregunta.

La reacció immediata dels alcaldes a la petició fiscal evidencia la cohesió del moviment municipalista català en un moment en què des de l'Estat es busca trobar la més mínima fissura per col·locar una falca que permeti esquerdar la majoria sobiranista. No serà a través del camí de la Fiscalia iniciat aquest dimecres. És més, el moviment repressiu és de tal magnitud que deixa absolutament desprotegida l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, sempre vigilant de la seva imatge i de qualsevol rèdit electoral. A Colau l'espai i el temps se li ha reduït dràsticament i haurà d'escollir en quin costat prefereix estar. Si al dels que imputen alcaldes o al d'alcaldes imputats. No n'hi ha un tercer i ella ho sap. Com sap que Xavier Trias va rebre al seu dia els alcaldes independentistes concentrats a la plaça de Sant Jaume i ara haurà de decidir si aquest dissabte els tanca les portes o els convida.

Per si no fos suficient el conflicte provocat per Maza, un fiscal que roman al càrrec malgrat haver estat reprovat pel Parlament (juntament amb ministre de Justícia, Rafael Catalá, i el dimitit fiscal en cap Anticorrupció Manuel Moix) per haver protegit el PP al cas Lezo de corrupció política, no vull acabar aquest article sense posar en relleu l'esdevingut amb el web de la Generalitat relacionat amb el referèndum. Tancada per la Guàrdia Civil amb mandat judicial i reoberta en menys d'una hora i amb un altre domini per l'Administració catalana. I a més no va ser una reobertura discreta: el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras van ser els encarregats d'anunciar que ja tornava a ser operativa. Certament, tot és nou. Però només els ximples i els desinformats poden qüestionar que aquest Govern vagi a totes. Però clar, des de Madrid algú ha cregut —i s'ha tornat a equivocar— que situant al capdavant del relat la insubmissió les coses serien més creïbles i el moviment independentista faria un pas enrere. Tampoc no han encertat.