En una d'aquestes visites que la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría fa, explica, per "prendre el pols a la realitat catalana" i en les que, sobretot, es reuneix amb aquells amb els que ja hi està d'acord va decidir apropar-se un dissabte a la tarda a la Fira de Santa Llúcia, instal·lada davant la Catedral. Ho va fer amb discreció, comenten. Sense càmeres de televisió i acompanyada per la seva família i uns amics portuguesos. Encara que va comprar en alguna de les parades figures per al pessebre no consta que s'aturés en la que ven caganers de personatges tan diferents com Rajoy o Puigdemont i que tan famosos s'han fet a l'estranger. Hauria pogut apropar-se a tan sols 50 metres i demanar una reunió amb el president Puigdemont al Palau de la Generalitat o, un parell de centenars de metres més amunt, anar fins a la conselleria d'Economia i donar resposta a la carta d'Oriol Junqueras, que li va demanar una reunió el passat 21 de novembre.

Però, pel que sembla, la realitat catalana es pot aprendre sense parlar amb catalans. De la mateixa manera que hem après, amb el pas de les setmanes, que l'Operació Diàleg no va d'això: va de no dialogar. Va d'accelerar el màxim possible els passos de l'administració de Justícia per actuar contra l'independentisme català. Un dia la presidenta del Parlament, un altre un expresident de la Generalitat, un altre diferents membres del Govern, un altre una alcaldessa de Berga i un altre un regidor de Vic. El regidor de la CUP de la capital d'Osona Joan Coma està acusat per l'Audiència Nacional d'un delicte d'incitar a la sedició el desembre del 2015 i la Fiscalia demana una pena de fins a dos anys i mig de presó. Tota una desorbitada exageració però també tota una declaració de principis. Aquell 9 de desembre, Coma va apel·lar a la desobediència dels tribunals en un ple municipal recollint l'esperit de la declaració del Parlament en suport del procés sobiranista.

Per això l'Audiència Nacional li ha obert un procés judicial com a investigat (abans imputat) i ha ordenat als Mossos que el traslladin a Madrid. La contundent reacció de Puigdemont i de Junqueras, així com de la gran majoria d'actors del procés independentista, posant l'èmfasi en la judicialització de la vida política catalana no contribueix sinó a anar tancant portes amb un Estat que interpreta la petició d'un referèndum pactat com una renúncia i no com una oportunitat. I que Joan Coma s'afegeixi a una llarga llista de perseguits per presumptes delictes que no són cap altra cosa que actes de llibertat d'expressió.