Amb l'educat encapçalament d'"Estimat president" i el formal final de "rebi una salutació cordial", el president de la Generalitat ha despatxat en 20 línies la carta en què demana oficialment el president del Govern espanyol, i, segurament per última vegada, l'inici de negociacions entre ambdós executius per acordar la celebració d'un referèndum d'independència a Catalunya d'acord amb els termes establerts per la Comissió de Venècia. La carta, que, a la pràctica, i d'acord amb l'expressat reiteradament pel Govern espanyol, no deixa de ser un mer formalisme, tindrà resposta en un termini curt per part de la Moncloa. Entre altres coses, perquè a tot estirar aquest divendres compareixerà el portaveu de l'Executiu, en finalitzar el Consell de Ministres i haurà de donar una resposta oficial a la invitació de Carles Puigdemont.

La missiva del president és clara, directa i demana d'iniciar el diàleg tan aviat com sigui possible. També delimita el perímetre de les converses entre governs, que no és cap altre que acordar el referèndum. A hores d'ara, les cartes estan sobre la taula. Com assenyala Puigdemont, ara és el moment d'iniciar un diàleg sobre la matèria plantejada: possibilitar que els catalans i les catalanes puguin votar. La disposició de la Generalitat és total per negociar amb el Govern espanyol les condicions del referèndum, tal com van exposar dilluns a Madrid el mateix Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Raül Romeva en la conferència de la Caja de Música. I les constants invitacions al diàleg per part de la Generalitat són gairebé tantes, en fi, com les negatives, els menyspreus, les acusacions -cada vegada de traç més gruixut- i les iniciatives judicials contra els responsables de la Generalitat per part de l'Executiu de Rajoy i la Fiscalia. La intensa judicialització del procés polític català, com aquest mateix dimecres Puigdemont i el conseller Mundó han traslladat al mateix fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza en la seva visita de cortesia a la Generalitat, és, ara per ara, l'única resposta que han rebut les demandes catalanes, llevat de la invitació al president perquè vagi al Congrés bo i saber que la solució al conflicte democràtic plantejat en cap cas la pot proporcionar aquesta Cambra.

El president del Govern espanyol hauria de mesurar molt bé la resposta a la carta del president de la Generalitat per més que la seva posició sobre el referèndum sigui coneguda. Rajoy pot prendre dos camins: mantenir-se en l'immobilisme i arxivar l'escrit en un calaix o llegir-ho atentament i actuar en conseqüència. En el tram final cap al referèndum, tots els moviments que es duen a terme adquireixen cada vegada major transcendència. El temps s'esgota. I no es tracta de retòrica epistolar, sinó d'obrir vies per a la política amb majúscules.