L'anunci del president Carles Puigdemont en la transcendental entrevista publicada a El Nacional aquest diumenge, avançant quina serà la seva estratègia negociadora amb Mariano Rajoy a partir del 2 d'octubre si surt el sí en el referèndum d'independència, suposa, a la pràctica, l'arrencada de la campanya només 35 dies abans de la cita amb les urnes. Una negociació curta, molt dialogada i molt negociada, assenyala. En aquestes tres idees es condensa el valuós full de ruta per als mesos vinents. Un esquema que ningú no pot deixar de veure que és ple de dificultats, però que a la boca del president català s'acaben convertint en un debat normal entre els qui estan decidits a autodeterminar-se i els qui estan decidits a impedir-ho.

Amb les urnes ja comprades, la llei del referèndum presentada al Parlament i esperant que es tramiti, la llei de transitorietat jurídica elaborada per Junts pel Sí i la CUP i esperant donar-la a conèixer en el moment polític més oportú, la targeta censal en negociacions perquè pugui ser distribuïda com a qualsevol cita electoral normal, el Govern decidit a firmar el decret de convocatòria de l'1-O, els Mossos disposats a acceptar fórmules que els permetin garantir la normalitat a la jornada electoral, l'única cosa que no és sobre la taula és que el referèndum pugui no arribar a celebrar-se. I això, amb les amenaces permanents de l'Estat, és un canvi de paradigma important.

Tanmateix, la reacció d'enorme irritació a l'establishment polític i mediàtic per la manifestació contra el terrorisme de dissabte passat a Barcelona i els intents d'infravalorar la massiva sortida al carrer per protestar contra els atemptats del 17 i 18 d'agost a Barcelona i Cambrils han situat intencionadament el debat en la intensa xiulada contra el Rei i Rajoy. La segona cosa és certa, però en termes de ciutadania no pot ser mai més important que la resposta massiva oferta. I no deixa de ser cridaner que de la xiulada en facin grans teories des de Madrid aquells que de fa anys prediuen el que farà la societat catalana, i els vaticinis del quals erren sistemàticament.

El Rei i Rajoy haurien d'haver escoltat les veus assenyades que des de Barcelona els aconsellaven que no anessin a la manifestació. N'hi va haver i no pas poques. El president del Govern no pot ignorar que encarna en primera persona l'obstacle més important perquè se celebri un referèndum, una opció que desitgen entre el 70% i el 80% dels ciutadans, segons totes les enquestes. Parapetar-se en el Rei i utilitzar-lo de tallafoc hauria estat possible en un acte tancat però no en un acte obert, on els ciutadans s'expressen lliurement.

El cert és que llegint aquestes últimes hores sobretot els mitjans de comunicació madrilenys, sentint alguna tertúlia i veient la manipulació de Televisió Espanyola, es pot arribar a la conclusió que la sòrdida batalla protagonitzada durant molt de temps des de les trinxeres ha passat a disputar-se a camp obert. I que l'artilleria mediàtica que ja ha estat feta servir en ocasions anteriors apareixerà més aviat que tard.