Que ningú no torni a dir que la justícia espanyola és lenta! Amb una celeritat a la qual la justícia espanyola lamentablement no ens té acostumats, l'Audiència Nacional ha admès aquest dimarts la querella de la fiscalia general de l'Estat presentada la vigília contra el president Puigdemont, el vicepresident Junqueras i els altres tretze membres del Govern per rebel·lió i sedició. El Tribunal Suprem ha fet el mateix amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la Mesa que van permetre la votació de la declaració d'independència. La rapidesa no acaba aquí: els jutges dels dos estaments els han citat a tots ells a declarar dijous vinent i divendres. O sigui, el primer dia hàbil després de l'acceptació de la querella.

En aquests moments, és difícil saber quin serà el desenllaç processal de les declaracions i fins i tot si anirà a la cita amb la jutgessa Carmen Lamela de l'Audiència Nacional el president Puigdemont. El més probable, tanmateix, és que no. La resta dels citats pensen tots acudir-hi, ja que els sis consellers que el van acompanyar a Brussel·les diumenge a la nit van optar per volar a Barcelona la nit d'aquest dimarts. La celeritat judicial està acompanyada d'un detall gens menor: la imposició d'una fiança per 6.207.450 euros en el termini de tres dies amb l'advertència que els seus béns seran embargats fins a cobrir aquesta xifra si no la dipositen. És obvi que en aquest procés penal tot és desmesurat: ho són els delictes dels que se'ls acusen, ho és la fiança que se'ls imposa i també ho és el termini de tres dies que se'ls dona perquè la dipositin. No és una opinió personal, sinó que així ho han expressat en les últimes hores reconeguts juristes escandalitzats amb algun dels delictes que se'ls prova d'imputar. No és la primera vegada que ho diem, la justícia no pot transmetre la idea que es busca la destrucció dels acusats i de les seves famílies. Lamentablement, en aquest cas, la impressió que un té és aquesta.

La desconcertant jornada politicojudicial no es pot explicar sense la compareixença del president Puigdemont al centre internacional de premsa de Brussel·les. Allà, Puigdemont va parlar de prudència, seguretat i moderació i, sobretot, que s'havia optat després de la proclamació de la República per no fer nous passos per evitar la violència davant de les informacions que disposava sobre la imminent repressió per part de l'Estat. Es va reivindicar com el president legítim i els consellers que allà l'acompanyaven juntament amb els que s'havien quedat a Barcelona com el Govern legítim. Va demanar a la ciutadania i els agents socials que fessin inviable l'aplicació de l'article 155.

Malgrat com canvia la situació, on a cada moment sembla que el guió s'altera, tot apunta que Puigdemont assumeix com a molt possible un exili a Brussel·les per dos motius: l'enorme impacte que té tot el que succeeix a la capital comunitària, així es va veure en la conferència de premsa d'aquest dimarts, i la complexitat de les extradicions a Bèlgica, sens dubte l'estat de la UE que a priori li garanteix que durant un temps pugui exercir com a president de la Generalitat a l'exili si aquesta és la seva idea. Però els últims dies han demostrat que les variables són tantes que costa fer pronòstics a mitjà termini. Jo, almenys, no en soc capaç.